"LLIBRE BLANC DEL TERCER SECTOR CÍVICO-SOCIAL": ALGUNES REFLEXIONS EN EL MOMENT ACTUAL
Les darreres setmanes, he estat llegint la primera edició, del juliol del 2003, del "Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social de Catalunya" [1] (Castiñeira, A., & Vidal, P. (Eds.).(2003)). Tot i que hagin passat gairebé 22 anys, crec que és un molt bon llibre per entendre qui o què és el Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, així com fortaleses, debilitats i reptes de futur.
Després de la lectura però, m’ha quedat una certa sensació
de preocupació ja que molts dels reptes que llavors es detectaven, considero
que segueixen molt vigents el 2025, fent-me ser conscient de la lentitud dels
canvis i preguntant-me què podem fer per accelerar transformacions que fa anys
que es detecten com a necessàries.
Ens trobem en un moment d’alta complexitat social, en el què
continua essent més necessari que mai treballar i reforçar els valors
democràtics, i aquí el tercer sector (TS) i l’Administració tenen un paper molt
important. Per a respondre a les actuals i futures necessitats socials serà imprescindible
seguir treballant conjuntament TS i Administració, però potser s’hauran de
replantejar certs escenaris de col·laboració. Probablement tant la pròpia
Administració com el TS hauran de passar per processos de transformació per tal
de poder-hi avançar. Treballar colze a colze, des del reconeixement mutu, per i
amb la ciutadania, amb fórmules àgils, innovadores i que garanteixin una mínima
sostenibilitat. Un treball conjunt enfocat a l’impacte del què es pretén
transformar i buscant com rebaixar l’excessiva burocratització. Burocratització
que en molts casos no aporta valor, sinó que fa que les entitats hagin de “malgastar-hi”
una part important dels recursos escassos amb els que treballen. Tot aquest
canvi de paradigma haurà de passar indiscutiblement per un major reconeixement
laboral dels i les professionals del TS, si no volem que aquest sector vagi
quedant cada cop més afeblit en una societat en que el risc d’exclusió social
va arribant a més persones i més diverses.
Així doncs, amb la voluntat de seguir posant al debat i a l’agenda
actual quin ha de ser el rol i paper del tercer sector i la seva relació amb l’Administració
per a respondre a les actuals i futures necessitats socials, detallo algunes idees
que m’han semblat interessants del llibre (que transcric en cursiva) que complementaré aportant la
meva mirada actual:
-
El Tercer Sector habitualment sorgeix per arribar allà on el
sector públic i el sector privat lucratiu no han arribat en termes generals per
cobrir necessitats específiques d’un determinat col·lectiu. Ara bé, hem de
tenir present que no implica que algunes de les organitzacions membres dels dos
primers sectors no siguin capaces de fer aquesta feina amb èxit. És a dir, la
condició «d’ànim de lucre» i de «públic» no implica, necessàriament, que una
institució no pugui fer la mateixa feina que les del tercer sector.
És important tenir present quins són els valors diferencials que aporta el Tercer Sector respecte l’Administració i el Mercat (sector lucratiu): arrelament al territori; organitzacions comunitàries; la proximitat i per tant el coneixement proper de les persones que atén; la seva capacitat de generar saber a través del desenvolupament pràctic de la seva activitat; vocació d’incidència política per a transformar i millorar el benestar de les persones; organitzacions més flexibles i participatives internament, amb capacitat d’innovar a través d’obtenir i aplicar el coneixement que té en l’àmbit d’intervenció; capacitat de veure, preveure i anticipar les noves necessitats i complexitats socials que afloren ja en el present.
Serà gràcies a tots aquests trets
diferencials que podrà contribuir a codissenyar i coproduir polítiques
públiques innovadores amb l’Administració. Un dels reptes que tenim
actualment és com facilitar que tot això passi.
-
Al llibre també s’hi apunta que en els
darrers anys s’ha anat enfortint el TS perquè han sorgit noves necessitats
socials que requereixen un major grau de flexibilitat i proximitat.
-
La rellevància del TS va més enllà de les xifres. Hi ha també un
valor qualitatiu afegit a les pràctiques de les entitats, perquè és a través
d’aquestes que s’aconsegueix el reforç moral dels grups i de les cèl·lules
associatives que donen cohesió social a la ciutadania. Les institucions
governamentals són incapaces per si soles d’augmentar el sentiment de
pertinença urbana, de consciència cívica i d’identitat nacional. El TS, és un
element imprescindible per a la consolidació de la democràcia i la vehiculació
de la participació ciutadana; és també un excel·lent portador i generador de
valors socials (com la igualtat, la justícia o la solidaritat), i contribueix a
donar veu i projecció pública als interessos i demandes de col·lectius
marginats o exclosos.
Partint d’aquesta rellevància del TS i en un moment com l’actual, en el que és necessari reforçar tant la democràcia com els seus valors, tenim el repte i la responsabilitat de reconèixer el valor que aporta el TS i treballar per enfortir-lo. Fa poques setmanes, Joan Subirats escrivia un article al diari ARA titulat “Com defensar-nos de l’onada trumpista”[2] en el que deia que “Cal reconstruir la idea de la resposta pública a les necessitats socials (que continuen existint, en forma més complexa, més diversificada i amb greu perill de generar processos d’exclusió irreversibles) enriquint la necessària resposta institucional amb components comunitaris i mutualístics. Fent que quan parlem de respostes públiques a problemes socials no ens limitem a parlar de les administracions públiques i les seves respostes institucionals, sinó que hi afegim el gran capital, que continuem tenint i que cal reforçar, la iniciativa social, del mal anomenat tercer sector (que és més aviat el primer), de l’acció comunitària”.
Així doncs, de nou destacaria la
importància de promoure treball conjunt de l’Administració amb el TS.
-
Les organitzacions no lucratives, en general, tenen unes
estructures organitzatives flexibles. Aquesta flexibilitat els permet
adaptar-se als canvis de forma més ràpida. De totes maneres, la flexibilitat,
que moltes vegades s’associa a una manca de definició i estructuració organitzativa,
suposa una dificultat a l’hora de consolidar organitzacions i relacionar-se amb
altres entitats. Des d’aquesta perspectiva, la manca de claredat organitzativa,
o sigui, la falta de reflexió, definició i assignació de funcions és un punt
feble important en la majoria d’aquestes organitzacions.
El TS es troba també davant el repte de repensar els seus models organitzatius, ha d’estar preparat per poder gestionar el creixement i l’enfortiment del sector, mantenir i millorar la qualitat en l’atenció de les persones que acompanya amb una major professionalització, seguir innovant, avançar en digitalització, incorporar tecnologies, intel·ligència artificial... però tot això sense oblidar l’essència i tret diferencial del TS: la participació interna, la gestió democràtica, la base de voluntariat i solidaritat, participació de les pròpies persones ateses... Podríem dir que el TS ha de situar-se en el nivell de les organitzacions del s.XXI però sense adoptar models organitzatius que no siguin propis d’ell. Per tant haurà de transformar-se també en models organitzacionals. Com s’apunta al propi llibre: “ens trobem davant d’un entorn que obliga les organitzacions a formalitzar les seves estructures i, alhora, a ser imaginatius en la forma de fer-ho. Aquesta tasca, segurament, requereix una reflexió col·lectiva com a sector per arribar a definir models d’estructura adaptables a les diferents tipologies d’organització.”
-
El desenvolupament de nous paradigmes de relació amb
l’Administració pública és clau en el nou entorn que es dibuixa. Així, pensem
en un canvi de paradigma que condueixi a un major paper de les organitzacions
cívico-socials en la definició de polítiques públiques i que permeti establir
una relació de col·laboració, basada en l’existència d’objectius comuns, entre
l’Administració i el tercer sector. (...). Això passaria per redefinir alguns
mecanismes:
o Redefinir
criteris d’assignació de contractes: que el preu no sigui l’element que més
pesi l’assignació del contracte.
o La necessitat
que les subvencions siguin superiors a un any i que es dirigeixin cap a la
innovació.
o Canvis en els
paradigmes de control: fins ara han estat pressupostaris i no d’impacte a més
de molta burocràcia.
o Cal canviar mecanismes de control per uns sistemes que permetin avaluar l’eficiència (recursos utilitzats vs. objectius), l’eficàcia (assoliment d’objectius) i el respecte de determinats criteris.
o Les organitzacions cívico-socials tenen el gran repte de dissenyar mecanismes d’avaluació d’impacte. El sector hauria de treballar per dissenyar aquests mecanismes d’avaluació.
En aquesta visió de desenvolupar nous paradigmes de relació amb l’Administració crec que queda molta feina per fer. Els mecanismes que en el llibre s’apuntaven com necessaris en molts casos encara estan pendents, fins i tot m’atreviria a dir que alguns aspectes fins i tot s’han agreujat. La situació actual és que 22 anys més tard d’aquella diagnosi el TS encara continua lluitant per: posar en valor clàusules socials; que el preu no sigui l’element de més pes en contractes públics; que es facin correctament els escandalls de costos en contractes i concertació pública; reclamant subvencions plurianuals; reclamant que les subvencions no s’atorguin amb efectes retroactius i que per tant o les entitats han incorregut amb costos a risc (aquelles que poden) o fins i tot no podent dedicar-se la totalitat dels recursos atorgats per manca de temps d’execució... En aquest sentit l’actual proposta de Llei del Tercer Sector hauria de facilitar avançar cap un nou marc legal i que garanteixi una millora en la sostenibilitat econòmica més enllà de les subvencions, alhora també la participació del TS en el disseny, producció i seguiment de polítiques públiques en l’àmbit social. Aquesta es troba en fase de tramitació parlamentària, pendent de debat i aprovació.
En el llibre també s’apuntava la necessitat d’avançar dissenyar avaluació d’impacte de la seva intervenció. El TS ha de ser capaç d’avaluar com millora la vida de les persones que acompanya el TS i per tant, com aquest contribueix a l’Estat del Benestar.
- El TS ha d’ampliar espais de relació amb l’Administració: actualment les relacions es centren en atorgament de subvencions, contractes o cessió d’espais. (…) situació que no afavoreix la consolidació del sector, alhora que disminueix el seu pes real dintre de la societat. Creiem necessari que el sector faci una aposta per recuperar i consolidar el seu paper com a portaveu i font de pressió i denúncia social.
Com es poden articular espais diferents
de relació amb l’Administració? El TS no només ha de ser prestador de
serveis, el seu paper com es diu al llibre és de denúncia, d’innovació en
respondre els reptes i necessitats socials i tot això ha de poder-ho
codissenyar, coproduir amb l’Administració.
Molt probablement tota aquesta redefinició
passarà per analitzar i entendre com la pròpia organització i intervenció
de l’Administració influeix i condiciona al Tercer Sector, tant
en la seva organització, en l’impacte, la capacitat d’incidir i coproduir polítiques
públiques.
Tenint present que el valor que aporta el
TS en la coproducció rau en els seus valors diferencials que he anomenat a
l’inici, haurem d’analitzar com els marcs legals amb els que es relaciona amb l’Administració
poden alhora condicionar-lo a fer aflorar o anul·lar aquests valors i per tant
la seva contribució en el disseny, producció i seguiment d’aquestes polítiques.
Cap al final del llibre, varis experts
donen la seva visió sobre el Tercer Sector. Un d’ells, Joan Subirats, sintetitza
en una matriu les “Diverses etapes i maneres d’entendre la relació entre els
poders públics i la societat”. Ho fa en tres moments:
o
en un sistema antic (anys 70)
o
en la nova legalitat democràtica (des de la transició fins
finals del s.XX)
o
cap a nous models de relació (la que tot just ara
comencem, deia al 2003)
Apuntant en cada un d’aquests moments com eren o serien la relació entre poders públics i la societat segons cinc aspectes:
o característiques
del sistema de govern
o relacions polítiques
i gent
o èmfasi en la
participació
o tipus de
poder
o concepció de
l’espai públic
Essent aquesta la matriu resultant:
Aquest quadre, crec que ens ha de seguir
donant moltes pistes de cap on hauria de seguir avançant Tercer Sector i l’Administració.
Avançar cap a nous models de relació entre poders públics i societat: models de
participació en la governació; fer polítiques amb la gent; aprendre participant
(molts cops la participació serà igual a més eficiència); replantejar-nos qui
mana? avançant cap a interessos generals construïts col·lectivament; i per
últim concebent l’espai públic com a responsabilitat col·lectiva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada