Ariadna Manent González

Quin és el sentit de promoure organitzacions més vives, més obertes, més flexibles, més participatives, més comunitàries, organitzacions que aprenguin? Qui o quines persones són les que han de promoure aquesta transformació dins d’una entitat o organització? Quan parlem sobre nous models organitzacionals, no només posem l’atenció en quins són aquests models: arquitectura i dinàmiques que haurien d’anar adquirint les organitzacions, sinó que també posem l’atenció en el per a què aquests nous models . És en el per a què, el què “farà moure el món”. Des de la meva mirada, en aquest “per a què” hi ha una part estructural, sistèmica, i una part específica de cada entitat o organització. La part estructural, sistèmica és l’associada a l’actual entorn de complexitat, acceleració, incertesa que són característiques del món en el que vivim. També sabem que aquestes característiques impliquen que les persones haurem de desenvolupar la learnability o habilitat per aprendre tota la vida. A