Ariadna Manent González

  Fa uns anys em van ensenyar que en polítiques públiques, “allò que no està a l’agenda política no existeix”. Aquesta afirmació la complementaria però de la següent manera: “allò que no està a l’agenda política i que no té un pressupost assignat, no existeix”. Podem parlar de l’agenda en polítiques públiques, com podem parlar de l’estratègia en les organitzacions. L’estratègia en les organitzacions s’alimenta d’inquietuds latents que comencen a emergir, donar senyals de cap on haurem de posar el focus, la mirada els propers anys. Per la meva experiència, quan comencem a detectar aquestes senyals son indicadors de finals d’etapa per donar pas a una nova etapa diferent. Darrerament, una d’aquestes inquietuds latents que percebo és la necessitat de posar atenció en la cura de les persones treballadores. Així doncs, fa dies que penso que cada cop és més necessari, parlar, debatre, entendre i compartir què entenem per cures, i en concret en l’àmbit organitzatiu. Per a avançar en aq

En la construcció de models organitzatius participatius i democràtics ens basem, entre altres aspectes, en l’apoderament de les persones treballadores i dels equips de treball per tal de generar aquest canvi en la forma de gestió. Treballem per descentralitzar el poder i la presa de decisions per a que aquelles decisions que afecten directament als equips les prenguin aquests de forma autogestionada, participativa, democràtica i descentralitzada. Buscant que els equips evolucionin cap a l’autoorganització del treball. Ens enfoquem a construir models de gestió més participatius avançant també cap a una cultura organitzativa democràtica. Què entenem per cultura organitzativa? Sense ni molt menys voler fer una “definició de llibre”, podríem definir la cultura organitzativa com el conjunt de valors, actituds, formes de fer que impregnen a les persones que treballen en una organització i per tant a l’organització en sí mateixa. Així doncs és aquell substrat intangible que uneix a les