Ariadna Manent González

  Albert Einstein deia que si busquem resultats diferents no podem fer sempre el mateix . En dinàmiques organitzacionals, ja siguin individuals o col·lectives, a vegades detectem que hi ha maneres d’actuar, de treballar, de relacionar-nos que no són les més idònies, que no són bones i no hi fem res al respecte, no actuem. Aquesta actitud de no actuar, podem veure-la des d’una mirada de crítica, “queixant-nos” de la persona, persones o fins i tot de nosaltres mateixos, perquè no hi fem res. Però, prefereixo però veure-la des d’una mirada curiosa i comprensiva, intentant entendre perquè passa això. Aquest canvi de mirada és el que proposo realitzar, lligant-ho amb la frase d’Albert Einstein, per obtenir resultats diferents que contribueixin a millorar dinàmiques organitzacionals. Abans de seguir però, vull contextualitzar des de quin àmbit de coneixement comparteixo les reflexions que exposaré a continuació. Tal i com apuntava al darrer article que vaig publicar: “ Coneixement co

  En el present text vull compartir algunes idees i propostes interrelacionades entre la construcció de coneixement col·lectiu, la governança democràtica, estructures organitzatives i transformació “real” . Per coneixement col·lectiu podem referir-nos al resultat de posar a dialogar, posteriorment ordenant i sistematitzant, diferents tipus de persones que posseeixen diferents coneixements amb la voluntat de buscar una resposta, solució algun repte o dificultat. A nivell teòric podem trobar moltes definicions de què és el coneixement i quins tipus hi ha, però m’ha agradat la definició feta per Joaquin Gairín (2015) en la que diu que el coneixement és “la motxilla” que cadascú de nosaltres portem. Com a conseqüència de les nostres percepcions, experiències educatives i experiències vitals, acumulem conceptes, idees, sentiments, frustracions, punts de vista, etc. que explica moltes vegades el què diem o el què no diem, el què defensem o el que simplement comentem o fem. Així doncs