Ariadna Manent González

Models organitzatius basats en autogestió, en autoorganització, en poder i presa de decisions compartides, i que promouen diferents lideratges, han de ser models basats en la confiança. Alhora però, també poden ser models que facilitin generar-la a tota l’organització. Confiança en el sentit ampli de la paraula: personal i professional. Però com podem generar i mantenir la confiança en les organitzacions? tot i no tenir “cap recepta màgica”, apunto a continuació un parell d’idees que crec que poden ajudar: Per una part, humilitat. Tal i com apunta Manel Muntada en el seu darrer article La lògica de la humildad en el liderazgo , “la humilitat consisteix en la consciència dels propis límits i actuar en conseqüència”, així doncs aquesta hauria de ser una característiques que compartissin les persones lideren equips, organitzacions i ecosistemes en general. Per altra banda, els darreres mesos he estat acompanyant un equip, tant grupal com individualment, i després de moltes hores de

  El darrer cap de setmana llegia l’article publicat per Xavier Marcet “ L’orgull de tenir substituts ” el qual posa el focus en definir i promoure un cert estil de lideratge. Algunes de les reflexions que comparteix són: “liderar és servir i no servir-se”, “si juguem un paper de lideratge, la nostra responsabilitat és crear nous líders.” “El que no és acceptable és la gent que grimpa per tenir poder i després no és capaç d’entendre que la gent no treballa per ell, sinó que, com més amunt ets, un treballa per als altres.” “També conec empresaris altius que fan servir el poder per a ambicions impròpies.”     Aquest article, inspirador com sempre que llegeixes un article d’en Xavier Marcet, ha confluït en el mateix moment que estic llegint un interessant llibre de Julie Diamond anomenat “El poder. Una guia de uso” . En concret estic en una part en la que explica que adoptar un rol social de rang alt, un rol de poder, és un procés públic. I quan una persona adopta un rol públic es conve