Ariadna Manent González

“No vivim en comunitats homogènies ni hauríem d’aspirar a les unitats emfàtiques ni als consensos absoluts. Son coses impossibles i encara que només fos per això mateix, situacions que no té cap sentit desitjar”.  Daniel Innerarity afirmava això en el seu article sobre “La societat de les bretxes” (La Vanguardia, 30/04/22). Aquesta reflexió em suggereix a pensar en les organitzacions com a comunitats: no podem esperar que les organitzacions siguin sistemes calmats on es donin consensos absoluts. Aquesta idea esdevé però un repte major en entitats que s’enfoquen a treballar amb models organitzatius participatius i democràtics: models de gestió que es basen en la presa de decisions compartides, repartiment i democratització del poder, en l’autogestió i l’autoorganització entre altres característiques. En qualsevol organització, existeixen punts de vista diferents respecte com fer les coses, quines son les millors decisions a prendre, quines son les formes en que hem de relaciona