Entrades

L'ESTRATÈGIA EN LES ORGANITZACIONS

Imatge
  Què és l’estratègia d’una organització? podríem definir-la com el full de ruta a seguir, que decideix una organització, durant un període de temps determinat. És la orientació, el full de ruta que ens fa aixecar la mirada, posar llums llargues. Així doncs, traçar una estratègia és totalment recomanable per a qualsevol organització que es plantegi quina és la millor manera que té per acomplir la seva missió. La missió, és la raó de ser, el que determina el motiu pel qual es constitueixen les organitzacions, i acostuma a mantenir-se estable en el temps, o almenys durant forces anys. L’estratègia en canvi, la plantegem a un termini molt més curt, habitualment d’entre uns 3 i 5 anys. No totes les organitzacions es qüestionen i replantegen la seva estratègia. M’atreviria a dir que les organitzacions que no fan cada cert temps processos de reflexió estratègica vindria explicat per dos grans motius: El primer serien organitzacions que es troben en situacions delicades o crítiques econ

LA VISIÓ COMPARTIDA EN LES ORGANITZACIONS

Imatge
  Avui, últim dia de l’any acostumem a fer un petit repàs del què ha estat l’any i sovint també pensem, projectem com ens agradaria que fos el nou any que comença demà. Aquesta projecció seria com la visió (a un termini curt, un any) dels nostres desitjos, reptes, somnis i il·lusions. Visió individual si la formulem nosaltres sols o compartida si la formulem altres persones: família, amics, companys... Així doncs per tancar l’any i pensar en el proper, he pensat que podia un bon moment compartir algunes idees interesants sobre la visió compartida en les organitzacions que exposa Peter Senge (2005) en el seu llibre de “ La Quinta Disciplina. El arte y la práctica de la organización abierta al aprendizaje ”. Aquestes són: “Les visions personals són imatges que portem al cap i al cor, mentre que la visió compartida són imatges que porta la gent en una organització que reforça la sensació de vincle comú.     Una visió no és compartida mentre no es connecta amb les visions personals

ALGUNES REFLEXIONS DEL TERCER SECTOR DES DEL TERCER SECTOR

Imatge
  Amb el present escrit pretenc ordenar idees i documentar algunes visions/reflexions que actualment tinc del tercer sector des de dins del tercer sector. Crec que és interessant parar, pensar i escriure per intentar explicar i compartir reflexions. Això ens ajuda a prendre consciència d’on som i potser de cap on hauríem d’avançar. La següent reflexió és personal, segur que esbiaixada, com a persona que treballo des de fa anys en el tercer sector, en concret a l’àmbit de la discapacitat intel·lectual desenvolupant funcions de gestió i estratègia. En cap cas pretén ser una anàlisi exhaustiva ni contrastada, és tant sols una mirada, una visió des de dins del sector.   Innovació en models d’atenció a persones : els darrers mesos, i probablement anys, tant en trobades amb altres entitats del sector com escoltant la voluntat de l’administració, veig que es tendeix a avançar cap a canvis de models d’atenció. Tot i que des del meu punt de vista, de manera molt més lenta de la que crec q

LA IMPORTÀNCIA DELS MODELS MENTALS EN LA CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENT COL.LECTIU

Imatge
  Podem definir el coneixement col·lectiu com aquell resultant de conversar, dialogar diferents persones amb diferents coneixements, de diferents disciplines i recollir-lo metodològicament tal i com apuntava a l’article “Coneixement col·lectiu: de la reflexió a l’acció” . Com tota interrelació entre persones les dinàmiques que es donin seran clau en el resultat del què obtinguem. En la present reflexió vull destacar la importància de ser conscients dels esquemes mentals i prejudicis que operen en cadascú de nosaltres i la necessitat de tenir una actitud oberta i conscient si realment volem contribuir en la co-creació de coneixement. Per afavorir la construcció de coneixement col·lectiu serà important que les diferents persones que hi participin estiguin obertes a sortir dels seus propis esquemes mentals, seria com desactivar el “sistema operatiu” amb el que cadascú de nosaltres estem operant, i alhora desenvolupin una veritable voluntat d’entendre el punt de vista de l’altre, buscar

LES CURES EN L'ÀMBIT ORGANITZATIU (II)

Imatge
  Fa mesos que vaig començar a escriure aquesta reflexió i la titulava “una mirada cap al respecte de les persones treballadores”, avui mesos més tard crec que la idea a la que pretenia donar forma, és també part del què podem entendre per “tenir cura les persones treballadores en les organitzacions”, i en concret en aquelles basades en models organitzatius participatius. Començava la reflexió preguntant-me: quina hauria de ser la implicació de les persones en models organitzacionals que promouen la participació, la construcció col·lectiva, models en els que es busca l’empoderament i la participació activa de les persones treballadores? Les persones treballadores hi han d’estar sempre implicades de forma activa? amb ganes de participar, amb ganes construir? I què passa si no és així? Per a respondre-ho, parteixo que les persones ens hem d’entendre des del respecte. Habitualment quan parlem de respecte, l’associem a entendre, a comprendre com és l’altre, a acceptar la diversitat de

SERVEIS SOCIALS, SOLS DAVANT EL REPTE DE LA INCLUSIÓ?

Imatge
A continuació hi recullo les reflexions que vaig compartir a la taula titulada “Serveis Socials, sols davant el repte de la inclusió?”  del congrés Inclusió.cat el passat 8 de juny de 2023, taula que vaig compartir amb Xavier Casademont i Günes Öztürk, i va ser moderada per Fernando Fantova. 💭 La teva entitat pertany a Dincat que, alhora, pertany a Plena Inclusión , que advoca per recolzaments comunitaris en el marc de polítiques universals. Què és per a tu la inclusió social? I quina mirada ens proposaries des de la teva posició de responsabilitats de gestió? Doncs segons la definició de Plena Inclusión , parlem d’inclusió quan les persones poden participar de qualsevol activitat amb igualtat d’oportunitats i posem l’èmfasi en igualtat d’oportunitats perquè rep els recolzaments que necessita. Per exemple en un entorn escolar, en un entorn laboral entre d’altres... Així doncs també serà important parlar d’entorn inclusiu, que és aquell que assegura que totes les persones tenen les

ORGANITZACIONS MÉS FLEXIBLES EN EL TERCER SECTOR. Per a què i qui ha de promoure-ho?

Imatge
Quin és el sentit de promoure organitzacions més vives, més obertes, més flexibles, més participatives, més comunitàries, organitzacions que aprenguin? Qui o quines persones són les que han de promoure aquesta transformació dins d’una entitat o organització? Quan parlem sobre nous models organitzacionals, no només posem l’atenció en quins són aquests models: arquitectura i dinàmiques que haurien d’anar adquirint les organitzacions, sinó que també posem l’atenció en el per a què aquests nous models . És en el per a què, el què “farà moure el món”. Des de la meva mirada, en aquest “per a què” hi ha una part estructural, sistèmica, i una part específica de cada entitat o organització. La part estructural, sistèmica és l’associada a l’actual entorn de complexitat, acceleració, incertesa que són característiques del món en el que vivim. També sabem que aquestes característiques impliquen que les persones haurem de desenvolupar la learnability o habilitat per aprendre tota la vida. A