"DEIXES PETJADA O NOMÉS FAS SOROLL?" DE LA TRANSFORMACIÓ CAP A L'IMPACTE

 

En el present text compartiré idees i reflexions recollides en el congrés de Plena Inclusión, del passat 6 i 7 de novembre, a Sevilla. Aquestes es centren en un canvi de mirada organitzacional que situa a les persones a les que acompanya el Tercer Sector en el centre de les decisions que es prenen. Això suposa impulsar una transformació des d’un model més assistencial cap a un model centrat en la persona, de lideratge compartit, i en el que les persones ateses passen d’un rol de receptores a un rol d’agents de canvi. Però la transformació per si mateixa no és suficient, és necessari també poder mesurar l’impacte. 

La mesura de l'impacte esdevé una eina estratègica, no només per avaluar, sinó per orientar l'acció i la direcció, posant èmfasi en l'escolta activa dels grups d'interès i la definició d'indicadors clars. 

Ens interessarà poder mesurar quin és l’impacte real en les persones a les que s’acompanya, i per això ens preguntem si “realment deixem petjada o només fem soroll”. 

“Quan es comparteix el poder, l’impacte es multiplica”

El lideratge compartit és una de les estratègies més potents per a la transformació i també d’impacte.

Vam poder conèixer experiències de casos en els que les persones a qui s’acompanya i les seves famílies entraven a formar part també de espais de decisió de les organitzacions, es generava un efecte multiplicador dels projectes. Com explicava una de les ponents: que persones amb discapacitat formin part de la presa de decisions de les organitzacions era part d’una aposta estratègica de la seva entitat, i en concret aportava: legitimitat en la presa de decisions i coneixement de causa; efecte de referència, tant interna com externament; millora de l’eficàcia en el disseny de solucions i augmenta el sentit de pertinença en el projecte.

Aquest sentit de pertinença és molt més baix en un programa dissenyat des de fora i sense involucrar les persones a qui acompanyem. Com ens deia es tracta de passar d'un model de treball "per a ells" a un que construeix "amb ells”.

Canvi de mirada

Sovint, la transformació més profunda no és en nou programa, servei, o en un nou organigrama, sinó en un "canvi de mirada". El veritable impuls del canvi organitzatiu o social neix de fer-nos preguntes, i prendre consciencia. Preguntes com ara: com miro jo a l’altre? com em miro a mi mateix? des de quina posició?

Hem de tenir una mirada atenta, respectuosa i humil. Per mirar bé, necessites que “qui et faci de mestre t’agafi de la mà, t’acompanyi”.

 

De fet, la veritable llavor de canvi en les organitzacions prové d’aquest canvi de mirada cap a la diversitat de persones que les formen. Aquest canvi de perspectiva és, en essència, el requisit previ per poder compartir el poder de manera real, ja que ens obliga a preguntar- nos si realment estem disposats a fer-ho reconeixent a l’altre tal i com és. 

“Deixes petjada o només fas soroll?”

Mesurar l'impacte és un dels grans reptes del sector. Una idea interessant és entendre l’impacte com una "petjada": un canvi real i tangible en la vida de les persones com a resultat de les nostres accions. Un canvi que perdura quan els projectes han acabat.

La pregunta crítica que hem de fer-nos constantment és si les nostres iniciatives deixen aquesta petjada o si només generen soroll, i per respondre-la haurem d’avançar en mesurar l’impacte. Alguns dels aspectes que haurem de tenir presents són: preguntar i escoltar a les persones a qui s’acompanya i que per tant són destinatàries de la nostra intervenció: què és realment important per elles?

Alhora, per mesurar l’impacte hem de tenir clar el propòsit: a qui va dirigida la informació; hem d’escoltar la veu de tots els grups d’interès; és millor agafar poques dades, però que siguin realment importants i útils; i hem de ser coherents i transparents amb el resultat que n’obtenim, “surti el que surti”. Així doncs serà important poder reconèixer tant els impactes positius com els negatius.

Un altre concepte interessant és preguntar-nos per la profunditat de l’impacte: quina és la intensitat del canvi que generem, la seva durabilitat, si és un canvi estructural o no, si impacta en diferents esferes de la vida de les persones...

I per últim vetllar per a que les dades complementin el relat humà, però que no el substitueixin. 

Lideratge basat en valors

“Els valors hi són sempre presents en totes les nostres actuacions, i tota acció es pot explicar pels valors que els fonamenta”. Se’ns suggeria preguntar-nos a qui reportem més dins l’organització, per veure cap on enfoquem més les nostres accions. Hem de dedicar el temps als valors que realment importen.

“El lideratge basat en valors es sustenta en la fe en el què estàs fent, en la missió que has de complir i en les persones a qui has de servir”.

Així doncs, quan parlem de lideratge basat en valors ens referim a que aquests han de guiar realment en el què fem, no poden ser només el discurs, sinó que ha d’haver-hi coherència entre el què diem i fem. 

“Si canviem l’inici de la història, canviarem la història”.

Aquesta cita textual estava emmarcada en una conferència sobre l’atenció precoç, però realment crec que és extrapolable a diferents àmbits.

És també interessant com a reflexió per enfocar-nos cap a un canvi més profund, sistèmic i proactiu: enlloc de buscar solucions a problemes existents, enfocar-nos cap a transformar les condicions i patrons inicials. Pot semblar una idea senzilla i obvia, però sovint davant d’un problema o dificultat dediquem la nostra energia i esforç en la resolució d’aquest i no en transformar-ne el seu origen, el patró que l’ha generat.

Així doncs, traslladat al pla organitzatiu, si realment volem generar propostes i impactes diferents, hem de treballar per a transformar les condicions inicials, per tant estructura i dinàmiques organitzatives, des de les que es construiran aquestes propostes diferents.

 

Aquestes són només algunes de les idees i reflexions compartides en el congrés... que podríem resumir amb la següent gran idea:

L’impacte social comença amb un canvi de mirada i un canvi profund i sistèmic dins les pròpies organitzacions: noves maneres de treballar, de compartir poder, de reconèixer i integrar la diversitat... Serà necessari mesurar l’impacte real que generem per realment orientar que les nostres accions contribueixin a la missió de les entitats de les que formem part.

____

Imatge de Pixabay