Ariadna Manent González

  En un context impregnat de complexitat, acceleració i canvi constant, les organitzacions s'enfronten a necessitats i reptes que, en molts casos, quan encara estan en fase de diagnòstic exigeixen ja una resposta. En aquest escenari, la pregunta que em plantejo darrerament no és tant com s'organitzen les entitats, sinó com aprenen . I més concretament què fa que algunes organitzacions, o equips, aprenguin amb més profunditat per realment transformar-se, i què fa que d’altres simplement s’adaptin per continuar fent el mateix d'una manera lleugerament diferent? Per aproximar-me a una resposta em recolzaré en la teoria del bucle simple i del bucle doble , formulada per Chris Argyris (1923–2013), teòric i professor a Yale i Harvard, i Donald A. Schön (1930–1997), filòsof i professor al MIT. Aquesta teoria, formulada fa gairebé cinquanta anys, considero que continua vigent per entendre per què algunes organitzacions, o equips, es transformen, s’adapten i responen millor a la c...