INTERRELACIONS I CULTURA ORGANITZATIVA

En la construcció de models organitzatius participatius i democràtics ens basem, entre altres aspectes, en l’apoderament de les persones treballadores i dels equips de treball per tal de generar aquest canvi en la forma de gestió.

Treballem per descentralitzar el poder i la presa de decisions per a que aquelles decisions que afecten directament als equips les prenguin aquests de forma autogestionada, participativa, democràtica i descentralitzada. Buscant que els equips evolucionin cap a l’autoorganització del treball.

Ens enfoquem a construir models de gestió més participatius avançant també cap a una cultura organitzativa democràtica.

Què entenem per cultura organitzativa? Sense ni molt menys voler fer una “definició de llibre”, podríem definir la cultura organitzativa com el conjunt de valors, actituds, formes de fer que impregnen a les persones que treballen en una organització i per tant a l’organització en sí mateixa. Així doncs és aquell substrat intangible que uneix a les persones treballadores, equips de treball dins una organització. Podríem referir-nos-hi també com l’ADN de l’organització.

Si la nostra voluntat és que les organitzacions es transformin cap a models de gestió més participatius i democràtics, per tant cap un canvi de cultura organitzativa no podem només posar el focus de la transformació en l’apoderament de les persones i equips. Sinó que també haurem de posar en el focus, aquella capa invisible que les connecta: la cultura. Allò que uneix, “l’inter”, les interrelacions, la interconnexió, l’intergeneracional... allò comú.

Si no fos així correríem el risc de fomentar l’individualisme organitzatiu. I com apunta Marina Garcés en el seu llibre “Un món comú”: “Des de les ciències físiques i socials, des de la filosofia i els moviments socials com l’ecologia o el feminisme, es treballa des de fa dècades per recompondre una visió del món que prioritzi els vincles d’interacció i dependència per davant de valors de l’autonomia i autosuficiència que havia exaltat l’individualisme”.

Així doncs, crec que és important tenir present la importància del comú i sobretot estar atentes que models organitzatius participatius i democràtics, no fragmentin la cultura organitzativa.

Confesso que escric aquesta reflexió sense tenir encara, una idea clara de com fomentar allò comú, la cultura a les organitzacions que es regeixen amb models de governança democràtica. Però sí que tinc clar el repte de no oblidar ni menysprear on hem de posar el focus: com fomentem aquesta cultura? com fer conscients de la importància de construir aquestes interrelacions organitzatives? I com teixir-les i reforçar-les?

Podem entendre les organitzacions com ecosistemes. Fa temps llegia una entrevista a Peter Wohlleben, enginyer forestal alemany expert en boscos i arbres, en la que afirmava que els arbres estan connectats no només en la seva comunicació sinó també en la cura mútua. I que tal i com passa a les espècies animals, els grans cuiden dels petits.

Amb aquesta idea, em pregunto: com podem fomentar la cura mútua entre persones treballadores, equips grans i petits de les organitzacions, nodrint el subsol, les interconnexions, la cultura però des d’una perspectiva feminista i no paternalista de les organitzacions?