Segle XXI: CAP A UNA NOVA CONCEPCIÓ DE LES ORGANITZACIONS

 

La major part d'organitzacions en el segle XXI es sustenten en el coneixement de persones que les formen, així doncs podríem dir que un dels principals reptes serà la gestió del coneixement. La gestió del coneixement però, no només des d'una "mirada clàssica": alguna o algunes persones definint plans de capacitació i desenvolupament de les persones treballadores, sinó des d'una mirada més integral i holística de les organitrzacions.

Persones properes a mi segur que m’heu sentit fer referència a una frase de Steve Jobs que diu que “No té sentit contractar a persones intel·ligents per després dir-los el què han de fer”. Així doncs un dels reptes que tenen les organitzacions és com dissenyar i desplegar models organitzacionals que afavoreixin l’aportació de coneixement de les persones treballadores. Aquests models alhora, hauran de ser suficientment flexibles per a facilitar en cada moment que emergeixi o es construeixi el coneixement més oportú.

Una mirada més integral i holística de les organitzacions passa per concebre-les com a un sistema complex: format per persones però sobretot per interaccions. Tenint present que com a sistema complex les normes per les quals es regirà seran més properes a les ciències de la natura o biologia (recursivitat, emergència, autoorganització...) que a les lleis físiques newtonianes de causa-efecte. Per tant amb un enfoc de les organitzacions més ecològic que mecanicista.

Una reflexió que aporta Daniel Innerarity al seu llibre “Una Teoria de la Democracia Compleja” és:

Hay un principio general de teoría de las organizaciones que advierte que el aumento de incertidumbre del entorno exige un incremento de complejidad del sistema en términos de capacidad de anticipación y respuesta (Wagensberg, 1985). La complejidad interna del sistema debe estar en una relación adecuada con la complejidad del entorno (Luhmann, 1970). Los sistemas complejos necesitan una correspondiente arquitectura compleja de gobierno para su autoorganización.

El model de societat en el que vivim no és el mateix que el del segle passat, podem pensar en conceptes com Modernitat o Societat Líquida de Zygmunt Bauman o el Canvi d’Època de Joan Subirats... així doncs els models organitzacionals, en àmbit públic o privat, hauran d’adaptar-se i evolucionar per facilitar donar resposta o construir noves oportunitats en l’actual model de societat que estem vivint.

La mirada, visió, intuïció de les persones que dirigeixen, lideren les organitzacions és important per a construir aquests nous models, però no han de ser imprescindibles per aquestes transformacions. Des d’una mirada més sistèmica, el disseny i implantació d’aquests nous models no pot dependre en excés d’una o poques persones, sinó que haurà de recaure en la pròpia organització.

En el mundo social lo que importa no son los individuos, sino las interacciones y su correspondiente institucionalización. (…) No se trata tanto de modificar los comportamientos individuales como de configurar adecuadamente su interacción, y esa es precisamente la tarea que podemos designar como inteligencia colectiva. (…) No deberíamos esperar tanto de las virtudes de quienes componen un sistema complejo ni de temer mucho sus vicios; lo que realmente debería inquietarnos es si su interconexión está bien organizada, cómo son las reglas, los procesos y las estructuras que configuran esa interdependencia. (Daniel Innerarity, 2019)

Així doncs, estem parlant de nous models organitzacionals enfocats cap a fer aflorar el coneixement de les persones que en formen part, models que concebin les organitzacions com a sistemes complexos, amb totes les seves potencialitats i dificultats. Sistemes complexos que s’adaptin millor a la complexitat del món en el que vivim. Models que posin el focus en estructures innovadores però sobretot en interaccions de les persones per promoure aprenentatge, coneixement i intel·ligència col·lectiva. Models on el pes de les persones que s’enfoquen en dissenyar aquestes noves arquitectures no sigui un fonament imprescindible per la seva estabilitat. Models que responguin al repte de bascular la visió de les noves estructures des d’una o poques persones cap a la pròpia organització.

Si la primera Ilustración giraba en torno a la adquisición de conocimiento para el progreso individual y social, la segunda Ilustración debería apuntar a un nivel más amplio del aprendizaje, a la inteligencia de las organizaciones y a las instituciones, a las formas organizadas de inteligencia colectiva. (Daniel Innerarity, 2019).

Interessants reptes en la concepció de les organitzacions en el segle XXI, hi avancem?

 Imatge de geralt a pixabay 

______

Innerarity, D. (2019). Una teoría de la democracia compleja. Barcelona: Galaxia Gutenberg.