LES ORGANITZACIONS COM A LLAVOR DE TRANSFORMACIÓ DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Aquesta és la reflexió que vaig compartir el passat 3 d’octubre de 2022, a la ponència inaugural de la Setmana de l’Economia Social i Solidària a Mataró.
Una reflexió que neix des del
coneixement teòric; des de les idees, visió i somnis; i des de l’experiència
del procés de transformació organitzativa que fa uns anys estem impulsant i construint
des de la Fundació el Maresme.
Idees, visió i somnis sobre com
les organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) poden contribuir a
construir un món més just, menys desigual, on les persones i el seu benestar
sigui el centre del model econòmic.
La principal idea d’aquesta
reflexió és que la forma en com s’organitzen empreses, organitzacions,
entitats, no és neutra, i que si realment volen ser actives en la transformació
social, aquesta ha d’iniciar-se en el sí de les pròpies organitzacions. Les
organitzacions han de ser mirall d’allò que volen generar en el seu entorn.
L’Economia Social i Solidària apareix
com a model alternatiu contra la desigualtat que genera l’actual sistema
econòmic. Proposa pràctiques alternatives a aquest, mitjançant l’aplicació de
valors universals com l’equitat, la justícia, la solidaritat, el compromís amb
l’entorn i la democràcia. És un model econòmic que posa al centre les persones
i el seu benestar per sobre el lucre i els diners. Situa els diners com una
eina per arribar a aquesta finalitat, i no la finalitat de l’economia per si
mateixa. Elements comuns de les entitats
d’ESS són que es dona importància no només en allò que fan, sinó també en el
com ho fan. En aquest com ho fan que es defineixen cinc grans
eixos: governança democràtica; qualitat
laboral; sostenibilitat; compromís amb la comunitat; i equitat.
La governança democràtica és un marc
de govern de les organitzacions que incorpora les veus dels diferents grups
d’interès. Es fonamenta en models organitzatius en els que la forma de gestió es
basa en l’autogestió i autoorganització d’equips de treball; models en que la presa
de decisions és compartida, en que les decisions no les prenen un persona de manera
individual, sinó que es prenen en equips; models inclusius i que alhora
empoderen a les persones individual i col·lectivament; models basats en la
construcció col·lectiva, entenent aquesta no únicament com la suma de veus,
sinó la generació d’intel·ligència col·lectiva, en la que el resultat és
superior a la suma d’intel·ligències individuals; models en els que es reconeix
la diversitat: tant de persones, de coneixements com d’experiències de vida de
les persones.
A què ens estem referint però
quan parlem de models organitzatius? Doncs principalment ens referim a
l’arquitectura i les dinàmiques de les organitzacions.
L’arquitectura representa
gràficament com s’organitza una determinada entitat, podem anomenar-ho també
l’organigrama. Segons com sigui l’arquitectura d’una organització facilitarem
que dins de la mateixa hi passin unes coses o altres. Depenent dels equips que reconeixem,
les comissions, els comitès... promourem treballar d’una manera o altra,
facilitarem unes interrelacions o altres.
Les dinàmiques organitzatives son
les formes com es treballa en una determinada organització. Així doncs en
models organitzatius basats en governança democràtica, es promouran dinàmiques que
facilitin escoltar les diferents veus de l’entitat, dinàmiques d’autogestió i
autoorganització, dinàmiques de preses de decisions compartides, dinàmiques de
construcció col·lectiva.
Un aspecte important en les
dinàmiques organitzatives de les entitats de l’ESS és de nou, el com es porten a
terme aquestes dinàmiques. Aquest com ha de ser d’acord amb valors com
el respecte, l’escolta activa, la solidaritat, la sostenibilitat, l’equitat
entre altres. En aquest com ha d’haver-hi també reconeixement de la
diversitat, consciència de la intersubjectivitat de les persones, reconeixement
de sentiments i d’emocions, consciència de poder: de quins son els diferents
poders, de com s’exerceixen; consciència de rangs, entre altres.
Per a mi, aquesta “forma”, aquest
com, seria el subsol de les organitzacions: aquella capa no visible,
intangible però que sustenta i fa úniques les organitzacions. Hem de ser-ne
conscients, nodrir-lo i cuidar-lo per tal que hi hagi un subsol fèrtil, cuidat,
segur, sostenible... un subsol que contribueixi a fer perdurar tot el que hi ha
per sobre d’ell: els propis model d’organització que estem perseguint.
Així doncs, la meva idea, visió,
somni per a promoure l’Economia Social i Solidària és que si les entitats que
formen part de l’ESS volen contribuir a la transformació del model econòmic elles
mateixes han d’esdevenir part de la transformació. I aquesta transformació hem
de veure-la de manera fractal: les entitats han de transformar-se en el què volen
veure fora, però aquesta transformació ha de començar des de les persones, els equips,
les organitzacions, fins als ecosistemes d’agents dels que formin part.
Així doncs si volem una societat més
equitativa, solidària, sostenible, amb més participació, compromesa amb la
comunitat i promotora del canvi social, les pròpies organitzacions han
d’avançar cap a models que també ho siguin.
Les entitats de l’Economia Social
i Solidària, no poden estar organitzades segons estructures tradicionals i
piramidals, amb models organitzatius basats en models empresarials que no
responen al model econòmic que persegueixen. Models en els que la presa de
decisions, la innovació, l’estratègia està centralitzada en unes poques
persones, i que sovint comparteixen una mateixa visió del món.
Han de ser organitzacions basades
en models de governança democràtica; models en els que es posi les persones i
la cura al centre; models amb voluntat transformadora interna i que impregnin
d’aquesta voluntat al seu voltant; models amb un enfoc ecològic i no mecanicista;
models àgils i orientats a respondre de manera més ràpida i innovadora a la
complexitat; models que facin aflorar lideratges interns; models organitzatius
més comunitaris i inclusius, permeables amb la comunitat per tal que des
d’aquesta es treballi el canvi de model econòmic que es vol promoure; models
més participatius i autogestionats però no descuidant allò que uneix, allò
comú, de les organitzacions: la cultura organitzativa, el seu ADN; models
organitzatius més feministes i menys paternalistes; models en els que el
treball sigui quelcom més que un sou, sigui una forma de contribuir a la
transformació social.
Acabava aquesta reflexió compartint
i explicant breument l’experiència de transformació organitzativa que des de
juliol del 2020 estem impulsant a la Fundació el Maresme, com a entitat
d’economia social i solidària. En el següent vídeo de 2 minuts podreu trobar-hi
un breu explicació de la transformació que estem construint: https://www.youtube.com/watch?v=gnrS5XGSkhE
.
Essent conscients que és una
transformació lenta però desitjant que perduri en el temps. Els canvis profunds
no poden ser ràpids, sinó que han d’arrelar amb força en un subsol fèrtil,
cultivat i molt cuidat. Desitjant ser una llavor més del canvi que volem veure
fora.
https://www.youtube.com/watch?v=VRiI8wqFCCw&t=570s
Algunes lectures inspiradores:
DARCELES, Maite (2009). Guías para la transformación. BAI, Berrikuntza Agentzia= Agencia de Innovación.
FANTOVA, Fernando (2017) Manual para la gestión de la intervención
social. Editorial CCS
LALOUX, Frederic. (2016). Reinventar
las organizaciones. Arpa.
MANENT, Ariadna & Fantova, Fernando (2020). “Transformació Organitzacional i Inclusió Comunitària”. Llei d’Engel (www.lleiengel.cat)
MARCO, Lluís (2021): “El poder i els
processos de transformació organitzacional” http://www.hobest.es/blog/el-poder-i-els-processos-de-transformacio-organitzacional
MINDELL, Arnold (2004). Sentados
en el fuego: Como transformar grandes grupos mediante el conflicto y la
diversidad. Icaria Editorial.
VAZQUEZ, Alfonso. (2000). La imaginación estratégica, Granica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada