LIDERATGE, PODER I CULTURA ORGANITZATIVA

 

El darrer cap de setmana llegia l’article publicat per Xavier Marcet “L’orgull de tenir substituts” el qual posa el focus en definir i promoure un cert estil de lideratge. Algunes de les reflexions que comparteix són: “liderar és servir i no servir-se”, “si juguem un paper de lideratge, la nostra responsabilitat és crear nous líders.” “El que no és acceptable és la gent que grimpa per tenir poder i després no és capaç d’entendre que la gent no treballa per ell, sinó que, com més amunt ets, un treballa per als altres.” “També conec empresaris altius que fan servir el poder per a ambicions impròpies.”   

Aquest article, inspirador com sempre que llegeixes un article d’en Xavier Marcet, ha confluït en el mateix moment que estic llegint un interessant llibre de Julie Diamond anomenat “El poder. Una guia de uso”. En concret estic en una part en la que explica que adoptar un rol social de rang alt, un rol de poder, és un procés públic. I quan una persona adopta un rol públic es converteix en un símbol i deixa de ser simplement una persona. Per això les persones que ostenten rols de poder, una part del seu rol continua essent la seva part personal, però hi ha una part que és pública, una part d’estereotip. Entre moltes idees i reflexions, analitza també els diferents riscos associats que hi ha pel fet de tenir poder i proposa a aquelles persones que en tenen, que com a manera de protegir-se de creure’s que tot el poder que ostenten els hi correspon individualment oblidant la part pública, és compartint el rol. En concret parla que els jefes comparteixen el seu rol quan empoderen els seus equips i animen a les persones que depenen d’ells, a adoptar rols de lideratge i a actuar com a mentors dels seus treballadors.

Aquestes darreres idees m’han fet pensar en les que proposa Xavier Marcet quan parla de lideratge, ja que les persones que lideren acostumen a tenir un rol social de rang alt i un rol de poder. Fent confluir algunes de les reflexions de Marcet i Diamond se’m obre una nova idea/reflexió:

L’estil de lideratge recau únicament sobre les persones que tenen funcions de liderar? Aquesta manera de liderar servint als demés, no aprofitant-se de la part negativa que pot acompanyar certes posicions de poder, depèn exclusivament de les persones que lideren i que per tant ostenten el poder?

M’atreviria a dir que no és així. El repte i responsabilitat de liderar d’una determinada manera no recau exclusivament sobre la persona que lidera, sinó que des del meu punt de vista dependrà també de la cultura organitzativa de l’empresa i de l’ecosistema del que formi part.

Així doncs podem preguntar-nos: quin és el paper que tenen els models organitzacionals i les cultures organitzatives en aquest repte de promoure determinats estils de lideratge?

Com explica Julie Diamond “qualsevol rol de poder és un procés públic”. Per tant, podem pensar que la cultura organitzativa influirà directament a la part pública de les persones que estiguin liderant i ostentant poder en una determinada organització.

Per tant, si realment volem transformar estils de lideratge no podem pretendre que tot el canvi vingui individualment de les persones que estan liderant, sinó que haurem de transformar ecosistemes, estructures i dinàmiques organitzatives. En resum, transformar cultures organitzatives per tal que contribueixin a canviar determinades concepcions de relació entre persones amb diferents rols i poders. Cultures que facilitin construir estils de lideratge guiats per valors universals, amb voluntat de fer créixer a les persones i a les organitzacions. Organitzacions de les que formaran part un cert temps aquelles persones que estaran liderant, guiant, inspirant.