CONEIXEMENT COL.LECTIU: DE LA REFLEXIÓ A L’ACCIÓ

 

En el present text vull compartir algunes idees i propostes interrelacionades entre la construcció de coneixement col·lectiu, la governança democràtica, estructures organitzatives i transformació “real”.

Per coneixement col·lectiu podem referir-nos al resultat de posar a dialogar, posteriorment ordenant i sistematitzant, diferents tipus de persones que posseeixen diferents coneixements amb la voluntat de buscar una resposta, solució algun repte o dificultat.

A nivell teòric podem trobar moltes definicions de què és el coneixement i quins tipus hi ha, però m’ha agradat la definició feta per Joaquin Gairín (2015) en la que diu que el coneixement és “la motxilla” que cadascú de nosaltres portem. Com a conseqüència de les nostres percepcions, experiències educatives i experiències vitals, acumulem conceptes, idees, sentiments, frustracions, punts de vista, etc. que explica moltes vegades el què diem o el què no diem, el què defensem o el que simplement comentem o fem.

Així doncs si volem promoure la construcció de coneixement col·lectiu serà imprescindible tenir present que les persones posseïm molts tipus de coneixements no només aquells que es pressuposen vinculats a un títol acadèmic si és que el tenim.

Aquesta és una base important del coneixement col·lectiu: reconèixer la importància dels diferents coneixements que hem anat adquirint les persones al llarg de la nostra vida, i en aquest reconeixement hi ha implícit el reconeixement de cadascuna de les persones que formen part d’un determinat grup o equip. Si les persones de l’equip no parteixen d’aquest reconeixement, serà molt difícil avançar cap a la veritable construcció de coneixement col·lectiu.

Per altra banda, a més a més però del reconeixement de les persones i coneixements que formen part d’un determinat grup de treball per a fomentar la construcció de coneixement col·lectiu en models de gestió o de governança democràtica, és important que hi siguin representades i escoltades totes les veus dels diferents agents o grups d’interès. Així doncs, podem dir que generarem coneixement col·lectiu en models de governança democràtica quan les diferents veus participin de buscar la solució a algun repte, necessitat, dificultat i alhora reconeguin l’aportació dels diferents coneixements que aportarà cada veu en el sí del grup.

Serà important que cada veu aporti al grup “la seva veu”. Amb aquesta frase tant senzilla el que vull és emfatitzar que quan creem equips de treball en els quals hi ha diferents veus és necessari, per una bona aportació en el propi grup, que cada veu/agent/persona aporti realment el seu punt de vista, experiència, coneixement, interpretació del què s’està parlant, encara que a vegades pugui semblar que una determinada aportació està massa allunyada del què es parla. Cada aportació ajuda a contrarrestar i a ressituar el grup cap a “la veu de tots”, per sobre de la individual d’algú o alguns.

Coneixement col·lectiu però no només és debatre, parlar diferents persones, veus o coneixements. Com apunta J. Gairín, si s’ajunten varies persones a debatre sobre un repte i no documenten res, es queda com una simple conversa. És necessari que es registri el què s’ha parlat, i s’ordeni en funció del què s’hagi comentat: dades, idees, experiències, referències... d’aquesta manera passarem d’idees individuals a idees col·lectives i ordenades. Per això serà necessari utilitzar alguna metodologia concreta.

Tal i com he escrit en altres reflexions, les estructures organitzatives no son neutres respecte el coneixement que es genera en una determinada organització o ecosistema. Organitzacions dissenyades amb estructures de gestió basades en governança democràtica haurien de ser organitzacions que, reforçades per metodologies de creació i gestió de coneixement col·lectiu, facilitin aflorar aquest tipus de coneixement.

Per últim vull posar el focus en quina és la voluntat de promoure coneixement col·lectiu, estructures organitzatives basades en governança democràtica, models de gestió participativa... al darrera hi ha una voluntat de transformar realitats. Passar a fer coses diferents a les que estem fent. Així doncs, no hem de perdre de vista que si realment volem transformar no podem quedar-nos en les idees, paraules i reflexions. Hem de passar a accions, per petites que siguin. Transformar la realitat, fent, duent a terme accions concretes.

I com podem fer-ho? crec que hi ha dos aspectes que són importants: per una part haurem d’estar atents en concretar accions resultants del coneixement generat que es puguin implementar, dur a terme. I per altre, serà important que en els equips també hi siguin aquelles persones/veus que són les que “estan a la realitat” i per tant seran les que exerciran el rol d’arrelar a terra per transformar, el coneixement col·lectiu generat.

Podríem dir que si realment volem transformar, hem de somiar en gran però actuar en petit.

_____

GAIRÍN SALLÁN, Joaquín. (2015). Promover y gestionar el conocimiento colectivo para mejorar la cultura y la práctica de la seguridad en educación. Cuadernos de estrategia, (172), 59-84.