SI "L'ENERGIA NI ES CREA NI ES DESTRUEIX" PODEM ORIENTAR-LA CAP A MILLORAR DINÀMIQUES ORGANITZATIVES?

 

Albert Einstein deia que si busquem resultats diferents no podem fer sempre el mateix.

En dinàmiques organitzacionals, ja siguin individuals o col·lectives, a vegades detectem que hi ha maneres d’actuar, de treballar, de relacionar-nos que no són les més idònies, que no són bones i no hi fem res al respecte, no actuem.

Aquesta actitud de no actuar, podem veure-la des d’una mirada de crítica, “queixant-nos” de la persona, persones o fins i tot de nosaltres mateixos, perquè no hi fem res. Però, prefereixo però veure-la des d’una mirada curiosa i comprensiva, intentant entendre perquè passa això.

Aquest canvi de mirada és el que proposo realitzar, lligant-ho amb la frase d’Albert Einstein, per obtenir resultats diferents que contribueixin a millorar dinàmiques organitzacionals.

Abans de seguir però, vull contextualitzar des de quin àmbit de coneixement comparteixo les reflexions que exposaré a continuació. Tal i com apuntava al darrer article que vaig publicar: “Coneixement col·lectiu: de la reflexió a l’acció”, citant a J. Gairín, el coneixement, és com la “motxilla” que anem acumulant les persones amb les nostres percepcions, experiències educatives i experiències vitals, acumulem conceptes, idees, sentiments, frustracions, punts de vista, etc. Així doncs, les següents reflexions provenen principalment d’experiències, idees, converses compartides, i també d’algunes lectures llegides.

Sovint, la sensació que tinc és que la persona o equip que estan instaurats en dinàmiques que no són les més adequades, la senten “tan gran” que la troben inabastable. Aquesta sensació de “tan gran”, molts cops és perquè prové de dinàmiques enquistades des de fa molt de temps, en les que també hi operen unes suposicions de què pensen les persones, unes de les altres, i que molts cops es queden en el pla de suposicions.

Davant dinàmiques que serien interessants que poguessin canviar, perquè el que aporten no és positiu, intento prestar atenció en quin podria ser el moment i què podria ser allò que servís “d’excusa” per a que es pogués dur a terme un canvi. És com si busquéssim aquella petita escletxa a través de la qual es pogués generar un canvi d’inèrcia de dinàmiques antigues.

Partint que “en essència qualsevol emoció constitueix un impuls que ens mobilitza cap a l’acció” (Goleman, 1995) m’adono que a vegades, emocions o sentiments “negatius”, com podrien ser la ràbia o l’enuig, que sentim en un moment determinat, podrien ser aquesta escletxa, aquest catalitzador.

Aquests poden ser els que ens facilitin "poder parlar les coses pel seu nom" i poder compartir amb altres persones allò que creiem que no està funcionant com tocaria.

Seria com transformar l’energia que sentim cap a una energia transformadora de dinàmiques enquistades. Però això com ho fem?

Proposo a continuació algunes idees, que des del meu punt de vista, podrien ajudar:

• No quedar-se per a un mateix aquesta emoció o sentiment, ni quedar-nos compartint-lo únicament amb aquelles persones afins a nosaltres que ens donaran la raó o que directament ens l’avivaran.
• Intentar entendre el perquè del sentiment negatiu que sentim, fins arribar al veritable motiu. Aquell que probablement sentim que és un “atac” a un dels nostres valors més profunds: valors que ens mouen a fer el què fem, que ens enllacen amb el nostre propòsit vital o professional.
• Compartir-ho directament amb aquella o aquelles persones que hauran de participar en buscar la solució: ja sigui per a que tenen una responsabilitat en aquest àmbit en l’organització o perquè directament formen part d’aquella situació.
• Compartir-ho “fent-ho bé”. Per això, alguns aspectes que valdrà la pena prestar atenció seran:
• Buscar el lloc adequat, un espai que sentim “segur”, tranquil ...
• Tenir el temps adequat: hi ha converses que no poden quedar-se a mitges.
• La possibilitat que hi hagi una persona que faciliti aquesta conversa.
• Alhora serà interessant enfocar-nos cap a intentar arribar a compromisos entre les persones que tinguin en aquesta conversa. Compromisos amb voluntat de transformar situacions enquistades que no aporten a una bona dinàmica organitzativa, ni ens fan estar bé a les persones quan les experimentem.

Probablement, serà a través de la consciència d’emocions i sentiments, transformant la seva energia cap a converses també conscients, que posarem la llavor per anar canviant dinàmiques organitzatives enquistades que ja no aporten, cap a noves dinàmiques més sinceres, cohesionades i alineades amb els objectius i propòsits tant de les persones individualment com dels equips i en definitiva de tota l’organització.

Així doncs, si “l’energia ni es crea ni es destrueix”, podríem orientar l’energia de les nostres emocions cap a la millora de dinàmiques organitzatives?

___

Escrit inspirat en converses mantingudes amb Lluís Marco, d’Hobest.

GOLEMAN, Daniel. (1995). La inteligencia emocional. Editorial Kairós.