EFECTE MIRALL DELS MODELS ORGANITZATIUS EN LA INTERVENCIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA



En diferents reflexions he apuntat la idea que podrien ser els propis models d’organització i gestió de les entitats del tercer sector una palanca de canvi per impulsar transformacions socials. Però per què?

Els motius poden ser varis, algun d’ells els que explicava en el darrer post, però quan comparteixo aquesta idea, també em sustento en el fet que la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn, influeix en la resposta que podem provocar o rebre del mateix.

Així doncs, podem pensar formes diferents d’organització que facilitin, promoguin la intervenció social amb una mirada i acció més comunitària? I si entitats organitzades segons models més comunitaris, participatius, democràtics, esdevinguessin mirall del model d'intervenció social cap el que el tercer sector i l’administració està avançant?

De forma molt resumida i simplificada, quan parlem de la intervenció social en clau comunitària seria aquella

    • Orientada a teixir, reconstruir la comunitat, entenent-la com aquella esfera de la vida on la tipologia de relacions que es donen entre les persones són majoritàriament relacions primàries: relacions basades en la confiança mútua, similars a vincles familiars, d’una intensitat alta i de proximitat (física o no), que no responen a dinàmiques de mercat (Fernando Fantova, 2020).
    • Alhora però també podem referir-nos a una intervenció social orientada cap a l’acció comunitària, en aquest cas, podem prendre una definició feta per Ernesto Morales i Oscar Rebollo (2014) segons la qual els processos d’acció comunitària compleixen una triple intencionalitat:
      • per una banda són processos que promouen millorar les condicions de vida de les persones i per tant tenen una intencionalitat transformadora del problema social
      • per altra són processos inclusius amb totes les persones de la comunitat
      • i per últim promouen l’empoderament tant individual com col·lectiu i per tant també l’empoderament polític.

La intervenció social promou l‘autonomia i la inclusió de les persones. L’acció comunitària busca la construcció de respostes col·lectives a problemes col·lectius. D’aquesta manera, les persones exerceixen els seus drets socials i contribueixen a construir la solució dels problemes.

Així doncs, reprenent la idea que apuntava al principi: segons com ens relacionem obtindrem una resposta o altra amb el nostre entorn, podem pensar que si les entitats del tercer sector s’organitzen amb models de base comunitària, la resposta o efecte que poden generar en el seu entorn podria facilitar la intervenció social amb mirada comunitària.

Algunes de les característiques d’aquests models de gestió i organització que poden actuar d’efecte mirall són:  

Són models de gestió participatius, que es basen en la presa de decisions compartides en les que també hi participen aquelles persones (veus) a qui els hi afecta la decisió, diferents persones amb diversitat de coneixements. Per tant models inclusius i que alhora empoderen a les persones individual i col·lectivament.

Són models també amb voluntat transformadora tant en la forma d’organització com en el model de gestió empresarial, models impregnats de la filosofia i valors de l’economia social i solidària. Alhora també amb voluntat transformadora en el propi contingut de decisions preses i de les seves actuacions.

Una altra característica important d’aquests models són les dinàmiques que es duen a terme dins l’organització. Aquestes han de ser dinàmiques basades en el respecte, la proximitat, l’escolta i l’entesa de l’altre. Dinàmiques enfocades a teixir relacions de confiança, de reconeixement de la diversitat tant de persones com de coneixements, amb una ferma voluntat de construir col·lectivament. Entenent que la construcció col·lectiva no és únicament la suma de veus o persones, sinó la generació d’intel·ligència col·lectiva, en la que el resultat és superior a la suma d’intel·ligències individuals. Dinàmiques en les que hi hagi consciència de rangs, de poder i de com s’exerceix aquest poder. Són models que han d’enfocar-se a teixir “relacions primàries” dins les organitzacions, relacions que no obeeixin les tradicionals dinàmiques de mercat o empresarials.

Així doncs, podrien models d’organització i gestió de base comunitària a les entitats del tercer sector social esdevenir un mirall per a promoure, construir models d’intervenció social amb mirada i acció comunitària?

_____

Fantova, F. (2000). Soledat, comunitat i serveis socials després de la pandèmia. https://lleiengel.cat/soledat-i-serveis-socials/

Morales, E., Rebollo, O. (2014). Potencialitats i límits de l’acció comunitària com a estratègia empoderadora en el context de crisi actual. Revista de Treball Social, 203, 9-21. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ALGUNES REFLEXIONS DEL TERCER SECTOR DES DEL TERCER SECTOR

Imatge
  Amb el present escrit pretenc ordenar idees i documentar algunes visions/reflexions que actualment tinc del tercer sector des de dins del tercer sector. Crec que és interessant parar, pensar i escriure per intentar explicar i compartir reflexions. Això ens ajuda a prendre consciència d’on som i potser de cap on hauríem d’avançar. La següent reflexió és personal, segur que esbiaixada, com a persona que treballo des de fa anys en el tercer sector, en concret a l’àmbit de la discapacitat intel·lectual desenvolupant funcions de gestió i estratègia. En cap cas pretén ser una anàlisi exhaustiva ni contrastada, és tant sols una mirada, una visió des de dins del sector.   Innovació en models d’atenció a persones : els darrers mesos, i probablement anys, tant en trobades amb altres entitats del sector com escoltant la voluntat de l’administració, veig que es tendeix a avançar cap a canvis de models d’atenció. Tot i que des del meu punt de vista, de manera molt més lenta de la que crec q
Més informació

L'ESTRATÈGIA EN LES ORGANITZACIONS

Imatge
  Què és l’estratègia d’una organització? podríem definir-la com el full de ruta a seguir, que decideix una organització, durant un període de temps determinat. És la orientació, el full de ruta que ens fa aixecar la mirada, posar llums llargues. Així doncs, traçar una estratègia és totalment recomanable per a qualsevol organització que es plantegi quina és la millor manera que té per acomplir la seva missió. La missió, és la raó de ser, el que determina el motiu pel qual es constitueixen les organitzacions, i acostuma a mantenir-se estable en el temps, o almenys durant forces anys. L’estratègia en canvi, la plantegem a un termini molt més curt, habitualment d’entre uns 3 i 5 anys. No totes les organitzacions es qüestionen i replantegen la seva estratègia. M’atreviria a dir que les organitzacions que no fan cada cert temps processos de reflexió estratègica vindria explicat per dos grans motius: El primer serien organitzacions que es troben en situacions delicades o crítiques econ
Més informació

ORGANITZACIONS MÉS FLEXIBLES EN EL TERCER SECTOR. Per a què i qui ha de promoure-ho?

Imatge
Quin és el sentit de promoure organitzacions més vives, més obertes, més flexibles, més participatives, més comunitàries, organitzacions que aprenguin? Qui o quines persones són les que han de promoure aquesta transformació dins d’una entitat o organització? Quan parlem sobre nous models organitzacionals, no només posem l’atenció en quins són aquests models: arquitectura i dinàmiques que haurien d’anar adquirint les organitzacions, sinó que també posem l’atenció en el per a què aquests nous models . És en el per a què, el què “farà moure el món”. Des de la meva mirada, en aquest “per a què” hi ha una part estructural, sistèmica, i una part específica de cada entitat o organització. La part estructural, sistèmica és l’associada a l’actual entorn de complexitat, acceleració, incertesa que són característiques del món en el que vivim. També sabem que aquestes característiques impliquen que les persones haurem de desenvolupar la learnability o habilitat per aprendre tota la vida. A
Més informació