SERVEIS SOCIALS, SOLS DAVANT EL REPTE DE LA INCLUSIÓ?

A continuació hi recullo les reflexions que vaig compartir a la taula titulada “Serveis Socials, sols davant el repte de la inclusió?”  del congrés Inclusió.cat el passat 8 de juny de 2023, taula que vaig compartir amb Xavier Casademont i Günes Öztürk, i va ser moderada per Fernando Fantova.

💭La teva entitat pertany a Dincat que, alhora, pertany a Plena Inclusión, que advoca per recolzaments comunitaris en el marc de polítiques universals. Què és per a tu la inclusió social? I quina mirada ens proposaries des de la teva posició de responsabilitats de gestió?

Doncs segons la definició de Plena Inclusión, parlem d’inclusió quan les persones poden participar de qualsevol activitat amb igualtat d’oportunitats i posem l’èmfasi en igualtat d’oportunitats perquè rep els recolzaments que necessita. Per exemple en un entorn escolar, en un entorn laboral entre d’altres... Així doncs també serà important parlar d’entorn inclusiu, que és aquell que assegura que totes les persones tenen les mateixes oportunitats de participar en ell.

Però tal i com s’apunta, des de la discapacitat intel·lectual apostem per a una inclusió en clau comunitària, això sí amb els recolzaments necessaris per a una igualtat d’oportunitats.

Però de què parlem quan parlem de Comunitat? doncs sense entrar-hi ni molt menys en profunditat, només fent una petita pinzellada, i recolzant-me en el decàleg de Comunitat i Acció Comunitària. Parlar de comunitat és parlar: 

• d'un grup o conjunt de persones, d'un sistema o ecosistema de relacions, emocions i referències.
• d'una realitat més reduïda i abastable que la societat.
• de possibilitats d'autoorganització solidària, economia col·laborativa, institucionalitat pròxima.
• Comunitat pot ser un factor positiu per a la qualitata de vida i el benestar de les persones; espai d'acollida, d'hospitalitat, confiança, dura i protecció; així com articulador de la participació ciutadana pel bé comú i l'interès general.     

Així doncs, inclusió social en clau comunitària seria aquella que es basaria en identificar la comunitat existent, per tal que les persones puguin participar-hi amb igualtats d’oportunitats i per tant rebent els recolzaments necessaris; seria aquella que recolzant-se amb dinàmiques comunitàries existents aniria teixint alhora relacions pròximes i de confiança. Així mateix, seria aquella que afavorint la seva potencialitat buscaria empoderar a les persones, la seva transformació com a subjecte conscient i la millora de la qualitat de vida de totes les persones que són o poden ser part d’ella.

 

Però m’agradaria fer èmfasi en la mirada cap a la inclusió social des de l’àmbit de la gestió:

Des del meu punt de vista hem de concebre la inclusió social com repte social/problema complex, i per tant multifactorial i dinàmic. Des del meu coneixement i experiència professional m’agrada intentar entendre el perquè dels problemes o què és el què no funciona bé per a buscar-hi solucions.

Així doncs la meva visió és que si entenem la inclusió social com un problema complex, els equips, les organitzacions, els ecosistemes haurem d’organitzar-nos diferent per a poder donar resposta aquest repte. I com? Doncs de forma multidisciplinària i dinàmica.

Com apunta Quim Brugué (2022) un dels problemes de les polítiques públiques ha estat creure’ns que els problemes complexos podríem resoldre’ls amb una doble simplificació: primer pensar que podíem classificar-los sectorialment (educació, sanitat, serveis socials...) i l’altre que un determinat professional donaria una resposta clara i indiscutible. Com diu Brugué, hem de tenir present que els wicked problems o problemes complexos no accepten la irreductibilitat de la complexitat i que per tant en un entorn d’increment de la complexitat social els problemes no poden simplificar-se i si és persisteix en la simplificació això ens portarà al fracàs de la política pública.

La segona idea que vull destacar que aporta Brugué és que "els models gerencials han aportat eficiència en la prestació de serveis públics però no han aconseguit assegurar l'eficacia de les polítiques públiques".

💭Quina és l’aportació de valor diferencial de les organitzacions del tercer sector d’acció social en els processos d’inclusió social? Com han d’estar estructurades aquestes entitats per ser veritables agents d’inclusió social?

Doncs per a respondre la primera pregunta la subdividiria en dues parts, la primera és preguntar-nos quina és l’aportació de valor diferencial de les organitzacions del tercer sector? i per altra, quina és l’ aportació de valor en la inclusió social de les organitzacions del tercer sector?

Partint que l’àmbit d’intervenció no és el valor diferencial de les organitzacions del tercer sector tal i com reflexionàvem conjuntament amb F. Fantova (2022) a l’article "Tercer Sector i Innovació Social" podem anomenar alguns trets que sí que podrien ser part del valor diferencial: la solidaritat, la gratuïtat, que són entitats de base comunitària, d’acció voluntària però sobretot posaria èmfasi en les següents dues: en els models de governança i gestió, i en la seva intersecció amb la pròpia comunitat i relacions primàries.

Els models de governança i gestió han de recuperar, impregnar-se del ADN del naixement de les entitats, el qual és de base comunitària, d’iniciativa social i per tant participatius i democràtics. 

Per altra banda, la seva intersecció amb la pròpia comunitat i relacions primàries ha de ser un valor afegit per a l’empoderament comunitari, la cultura innovadora en millora de qualitat de vida de les persones. Així mateix el tercer sector emergeix entre comunitat, estat i mercat enfortint la capacitat del conjunt de la societat (Fantova, 2018).

Tenint present doncs quina pot ser l’aportació de valor diferencial les entitats del tercer sector, podríem dir que la seva aportació de valor en la inclusió social vindrà pel fet que està en situació privilegiada per a poder aportar coneixement de primera mà sobre les diferents realitats socials, per a convertir-se en un “laboratori” d’innovació social, som les que estarem atentes a seguir empenyent endavant en oferir i reclamar els recolzaments necessaris de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones que sovint es troben en situació de desequilibri d’igualtat d’oportunitats i d’acció política. Així doncs des el tercer sector vetllem per revertir aquestes situacions en clau d’empoderament i inclusió comunitària i no amb mirada assitencialista i per tant desempoderadora.

Però com haurien d’estar estructurades aquestes entitats per a ser veritables agents d’inclusió social i fer que es donin aquestes oportunitats mencionades? Aquí ho enllaçaria de nou en revisar els models organitzatius i transformar-los a cap a models que ens facilitin donar resposta als reptes complexos. Els tipus d’organitzacions de les que estaríem parlant haurien de complir gran part de les següents característiques:

• Organitzacions més àgils i flexibles que puguin adaptar-se millor i respondre millor a la complexitat social.

• Organitzacions amb un enfoc més ecològic i no tant mecanicista (Capra, 2002). Entenent les organitzacions com “ens vius” i no com màquines.

• Organitzacions més vives, com una xarxa de connexions (Darceles, 2009)

• Organitzacions obertes: Multitud d’unitats capten i interpreten la informació, els senyals del seu entorn específic i, en el marc de les intencions corporatives, decideixen”. (Vázquez i Ayerbe, 2000).

• Organitzacions amb poder compartit: on la presa de decisions sigui compartida.

• Organitzacions que incloguin i reconeguin la diversitat: de persones, de coneixements, d’experiències de vida...

• Organitzacions formades per equips autogestionats i autorganitzats

• Organitzacions que promoguin i facin nous estils de lideratge menys paternalistes i més feministes.

• Organitzacions que facilitin fer aflorar l’estratègia des de qualsevol lloc de l’organització. (Mintzberg, 1991)

• Organitzacions basades també en els principis Teal (Laloux, 2016): capaces de dirigir grans quantitats d’informació, no hi ha jerarquia immutable ni dirigit des de dalt cada detall.

• Organitzacions basades en governança democràtica:  que reconeguin les diferents veus així com la diversitat de persones que les formen.

• Organitzacions també que facilitin la generació de coneixement col·lectiu, espais de diàleg per tal d’imaginar, dissenyar i co-crear.

I tot això per a què?

• Per a estar més properes a realitats socials
• Per a ser més àgils en la presa de decisions
• Per a la crear equips multidisciplinars i dinàmics
• Per a que es reconegui poder també per avançar cap a estratègies innovadores inclusives
• Per a que la jerarquia estigui al servei (Medows. D, 2022) d’unitats més petites, i que sigui des d’aquestes que es puguin prendre decisions i traçar estratègies

En definitiva per a poder contribuir a la transformació social donant resposta als reptes socials del segle XXI.

  

I per acabar, 

💭quines són les claus del funcionament quotidià d’una organització solidària dedicada als serveis socials si vol contribuir a veritables itineraris d’inclusió social de les persones a les que atent? I des de la vostra experiència, què demanaríeu a l’administració per avançar conjuntament davant el repte de la inclusió?

Doncs compartiria les següents idees per a contribuir a veritables itineraris d’inclusió:  

• Tenir present que les persones que atenem han d’estar al centre i per tant haurem de  transformar, adaptar l’organització per poder acompanyar-les segons les seves voluntats i itineraris de vida i no elles adaptades a l’estructura de l’organització.
• Hem d’escoltar a les persones a qui donem suport per conèixer-les i reconèixer-les, saber la seva història de vida, voluntats i desitjos. També molt importat conèixer quina és la seva comunitat.
• Tenim el repte de com flexibilitzar l’atenció a les persones quan el marc jurídic i model de finançament és tant poc flexible i insuficient...
• Hem de teixir models d’atenció intersectorials: amb educació, salut, habitatge, treball ...
• Hem d’obrir les entitats al seu entorn de forma bidireccional: tant de l’entitat enfora com des de fora cap a dins l’entitat: amb escoles, comerços, centres cívics, associacions, les pròpies famílies de les persones a qui acompanyem... per a teixir un sistema de relacions pròximes.

Per tant flexibilitzar internament, intersectorialment i amb la comunitat i agents amb qui interactuem.

Alhora aquestes dinàmiques d’inclusió han d’estar a l’estratègia de l’entitat en un àmbit més macro, però construint-se des del contacte micro: des del dia a dia d’escoltar a les persones que atenem. Haurem d’anar teixint relacions, contactes tant dins l’organització, com amb tot l'ecosistema que formem part, sense traves jeràrquiques per tal de oferir una veritable Atenció Centrada en la Persona.

Per acabar, des de la meva experiència, i lligant-ho amb el principi de la  meva reflexió, a l’administració li demanaria que partint que la inclusió social és un repte complex, l’hem de d’enfocar-lo de manera multidisciplinar i dinàmica.

És per això que necessitem tot un ecosistema d’agents aportant el seu coneixement i competències i de forma innovadora i activa, creant coneixement col·lectiu.

Com vam reflexionar també conjuntament amb F. Fantova (2021) al article "Ecosistemes de coneixement: gestió del coneixiement en organitzacions comunitàries en un context de polítiques públiques", aquest ecosistema seria: 

• L’esfera política i també acadèmia, com a agent seria el principal espai i repositori de deliberació i coneixement ideològic (incloent l’ètic)
• La universitat (i altres centres formatius) i les associacions científiques constituirien l’àmbit que, en principi, produeix, valida i distribueix el coneixement científic
• El tercer sector d’acció social i col·legis professionals són les que dipositarien el saber pràctic o expert, encara que també acumulen saber ètic, filosòfic, normatiu i polític.
• Centres de recerca, tecnològic, consultores, observatoris… són els que sobre la teoria sistematitzarien la tecnologia o metodologia en l’aplicació del coneixement.

 I hi afegiria també a

• Administració en general, com agent que ha de treballar per a dotar dels marcs jurídics, econòmics i supervisió per a transformar en realitat les polítiques públiques inclusives.

 En aquest sentit li demanaria a l’administració:

• Que sigui facilitadora i propulsora de la transformació social en clau d’inclusió comunitària que necessitem.
•  Que sigui agent de canvi també recolzant econòmicament i amb marcs legals al tercer sector per a la innovació social: per a promoure models d’atenció més flexibles, inclusius, comunitaris i centrats en la persona.
•  Que construeixi una estratègia de polítiques socials sense haver-nos de fer competir entre les entitats i per períodes curts de temps, que no donen estabilitat i ens convertim en expertes en sobreviure als laberints de subvencions i burocràcia.
• Que agilitzi canvis legals que fa temps que sabem que han realitzar-se.
• Que promogui fórmules innovadores de governança participativa per a la co-producció de polítiques públiques entre els diferents agents que participem.

I posada a demanar... que posaria sobre la taula que valori si la forma en que s’organitza contribueix a avançar en aquest sentit... o també ha de pensar en organitzar-se diferent?

Moltes gràcies per haver pogut compartir aquestes reflexions.

_____

BIBLIOGRAFIA

BRUGUÉ, Quim. (2022). “Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden”. Instituto Nacional de Administración Pública.

CAPRA, Fritjof. (2002). “La trama de la vida”. Barcelona, Anagrama.

DARCELES, Maite (2009). “Guías para la transformación”. BAI, Berrikuntza Agentzia. Agencia de Innovación.

FANTOVA, Fernando (2018)  Colaboración y alianzas multiagente en las estrategias del Tercer Sector de acción social. Revista Española del Tercer Sector. Nº 38. Madrid (pp. 135-162)

LALOUX, Frederic. (2016). “Reinventar las organizaciones”. Arpa.

MANENT, Ariadna i FANTOVA, Fernando (2022) “Tercer Sector i Innovació Social” https://lleiengel.cat/tercer-sector-innovacio-social/

MANENT, Ariadna i FANTOVA, Fernando (2021) “Ecosistemes de coneixement: gestió del coneixement en organitzacions  comunitàries en un context de polítiques públiques" https://lleiengel.cat/ecosistemes-coneixement-tercer-sector/

MEADOWS, Donella. H. (2022). “Pensar en sistemas. Un manual de iniciación”. Capitán Swing.

MINTZBERG, Henry (1991). “La estructuración de las organizaciones”. Barcelona, Ariel.

VÁZQUEZ, Alfonso., & AYERBE, M. (2000). “La imaginación estratégica: el caos como liberación”. Ediciones Granica SA.