LES CURES EN L'ÀMBIT ORGANITZATIU (II)

 

Fa mesos que vaig començar a escriure aquesta reflexió i la titulava “una mirada cap al respecte de les persones treballadores”, avui mesos més tard crec que la idea a la que pretenia donar forma, és també part del què podem entendre per “tenir cura les persones treballadores en les organitzacions”, i en concret en aquelles basades en models organitzatius participatius.

Començava la reflexió preguntant-me: quina hauria de ser la implicació de les persones en models organitzacionals que promouen la participació, la construcció col·lectiva, models en els que es busca l’empoderament i la participació activa de les persones treballadores?

Les persones treballadores hi han d’estar sempre implicades de forma activa? amb ganes de participar, amb ganes construir? I què passa si no és així?

Per a respondre-ho, parteixo que les persones ens hem d’entendre des del respecte. Habitualment quan parlem de respecte, l’associem a entendre, a comprendre com és l’altre, a acceptar la diversitat de persones, d’interessos, de costums, de gustos... L’associem a la forma en com ens relacionem amb l’altre: el què diem, el com ho diem, el llenguatge no verbal que emprem... i implica alhora una reconeixement positiu vers la intersubjectivitat de l’altre.

Avui però, proposo entendre el respecte cap a les persones i els equips des d’una mirada una mica diferent:

Aquesta mirada és el respecte pel moment que vivim les persones, i aquest moment pot ser tant el moment vital com el moment professional. A mesura que passen els anys i acumulem vivències i experiències, es adonem que cadascú de nosaltres, i les persones del nostre entorn, anem vivint moments diferents i que per tant el que hauríem d'esperar de les persones treballadores en les organitzacions, també hauria de reconèixer i respectar els diferents moments que aquestes estan vivint.

Aquests moments poden tenir una temporalitat molt variable: pot ser d’un o varis dies concrets, de setmanes, de mesos i fins i tot d’anys. I aquesta variabilitat del moment que vivim pot venir donada per molts motius, tant propis com externs a nosaltres mateixos.

Esser conscients que tots i totes vivim diferents moments al llarg de la vida, reconeixent-los, acompanyant-los i respectant-los probablement també ha de ser part de la mirada que organitzacions que vulguin posar la cura de les persones treballadores en un pla rellevant de les mateixes, haurien de tenir present.

Així doncs, davant la pregunta si les persones treballadores haurien d’estar sempre implicades de forma activa en models organitzatius participatius, respondria que s’hauria de reconèixer que la participació, implicació, actitud activa... pot ser variable al llarg de la vida professional. I les organitzacions l’hauran d’integrar i tenir present des de la consciència, la comprensió i el respecte, en resum, tenint cura de les persones treballadores.

Amb aquesta reflexió pretenc anar complementant la vaig publicar fa un any aquí mateix "Les cures en l'àmbit organitzatiu".