ALGUNES REFLEXIONS DEL TERCER SECTOR DES DEL TERCER SECTOR
Amb el present escrit pretenc
ordenar idees i documentar algunes visions/reflexions que actualment tinc del
tercer sector des de dins del tercer sector. Crec que és interessant parar,
pensar i escriure per intentar explicar i compartir reflexions. Això ens ajuda
a prendre consciència d’on som i potser de cap on hauríem d’avançar.
La següent reflexió és personal, segur
que esbiaixada, com a persona que treballo des de fa anys en el tercer sector,
en concret a l’àmbit de la discapacitat intel·lectual desenvolupant funcions de
gestió i estratègia. En cap cas pretén ser una anàlisi exhaustiva ni
contrastada, és tant sols una mirada, una visió des de dins del sector.
Innovació en models d’atenció
a persones: els darrers mesos, i probablement anys, tant en trobades amb
altres entitats del sector com escoltant la voluntat de l’administració, veig
que es tendeix a avançar cap a canvis de models d’atenció. Tot i que des del
meu punt de vista, de manera molt més lenta de la que crec que seria necessària.
Un parell d’exemples recents d’aquesta
voluntat de canvi per part de l’administració és la revisió de la cartera de
serveis socials que ha expressat que durà a terme l’actual govern, o la creació
de l’agencia integrada social i sanitària.
Tinc la sensació que està
permeabilitzant la necessitat d’atendre d’una manera més integral, menys
segmentada a les persones. Començo a veure que realment es reconeix que la
persona atesa i les seves necessitats i voluntats estiguin al centre, i per
tant que els i les professionals, serveis i entitats comencin a replantejar-se
la forma en que estan organitzades, estructurades per a poder respondre a
aquest nou paradigma.
Com tot a la vida, una cosa és pensar-ho,
dir-ho i l’altre és realment fer-ho. Aquí veig que hi ha entitats més avançades
que altres. De què depèn?
Crec que de moltes coses, però una
molt important són les persones.
Les persones treballadores en
tots nivells de l’organització:
- les persones que lideren àmbits tècnics, que han d’impulsar noves maneres d’atendre, de respondre a necessitats emergents, i que per tant han de tenir una visió a mig-llarg termini de cap on ha d’avançar l’entitat de la qual formen part.
- les persones que lideren àmbits de gestió, que han d’escoltar, entendre la mirada i estratègia tècnica i facilitar els canvis organitzacionals necessaris per anar avançar cap aquesta manera diferent d’atendre, d’acompanyar. Alhora han d’aportar el coneixement per a traçar estratègies eficaces i eficients, i sobretot econòmica, social i mediambientalment sostenibles.
- les persones que estan en l’atenció directe, essent participis de construir el canvi a impulsar, seran les que en el seu dia a dia transformaran la manera en què realment acompanyem a les persones.
- les persones que formen part dels òrgans de govern de les entitats, encarregades d’aprovar l’estratègia i visió d’aquestes.
- les persones que assessoren, guien, orienten a les entitats.
Per descomptat, el paper de
l’administració en el disseny i implantació de polítiques socials, serà
determinant per accelerar o frenar aquesta innovació.
Innovació davant de nous
reptes socials: podríem dir que “el món està canviant”. Essent conscients
que el món sempre ha estat canviant, la forma accelerada, imprevisible,
multifactorial, dinàmica, en definitiva la forma complexa en la que està
canviant “el món” o per apropar-ho a nosaltres, la societat en la que vivim ens
fan aflorar nous reptes socials: envelliment d’una gran part de la població,
soledat no desitjada, persones nouvingudes, noves formes de famílies, increment
de desigualtats socials i territorials, reconeixement de drets de col·lectius
específics, crisi financera, guerres...
El tercer sector tal i com
l’entenem i el concebem actualment, neix a mitjans del segle passat des de la
iniciativa social, amb una clara voluntat transformadora, col·lectiva i
empoderada. La lluita pel reconeixement de drets i la garantia de serveis
necessaris per a persones en situació de vulnerabilitat guien les entitats del
tercer sector aquestes dècades fins l’actualitat. Un tercer sector fort,
reconegut, amb pes polític però amb grans reptes per endavant.
Davant tots aquests reptes
socials que emergeixen em pregunto: es podrà seguir atenent i responent de la
mateixa manera que s’ha fet fins ara? Es seguiran “etiquetant” a les persones
segons les necessitats socials o situacions de vulnerabilitat que podem tenir les
persones al llarg de la nostra vida? El tercer sector podrà seguir “cobrint” moltes
necessitats no cobertes a través de l’actual sistema de protecció social? O tot
això canviarà?
Si és així, cap on s’han d’enfocar
les entitats del tercer sector? i no em refereixo en un curt termini, sinó
aixecant la mirada i preguntar-nos què ha de ser el tercer sector el proper mig
segle o proper segle...
Alhora les persones treballadores
del tercer sector no estan separades de les noves necessitats socials i ens
trobem ja en situacions en que les persones treballadores estan en desigualtat
de condicions i en pitjor situació social, econòmica... que la pròpia persona a
la que estan atenent. Com s’ha de respondre a això? Quin ha de ser aquí el
paper de les entitats del tercer sector? Són les persones treballadores part de
per a qui ha d’estar lluitant el tercer sector?
Innovació en models de gestió:
aquest serà el punt en què menys m’estendré ja que els darrers anys he escrit
força sobre aquesta reflexió(1). Podríem resumir la meva visió sobre
aquest punt de la següent manera: parteixo de la hipòtesi que si les entitats
del tercer sector realment volen poder respondre als reptes actuals i emergents
la forma en què han d’organitzar-se internament també haurà de ser diferent, de
forma més comunitària, amb equips autogestionats, promovent la participació, on
la presa de decisions sigui compartida, on hi puguin participar i es reconeguin
els diferents coneixements existents a les organitzacions, on es posi en valor
la construcció de coneixement col·lectiu davant necessitats complexes, però
sense menysvalorar en cap cas el coneixement expert, específic i científic.
Per resumir-ho diria que les
organitzacions han de transformar-se esdevenint mirall del què volen construir
fora de les mateixes.
Innovació en aliances: Gràcies
a que el tercer sector ha esdevingut un sector amb pes dins l’economia i s’ha
anat professionalitzant, les entitats avancen cap a generar aliances amb altres
agents i sectors de l’economia.
Aquesta és una gran oportunitat
per treballar per a la inclusió, la igualtat d’oportunitats, la sensibilització
de persones en situacions de vulnerabilitat... posaria però el punt d’alerta en
la forma en què es fa:
El tercer sector no ha de perdre l’essència
del què és i ha de tenir clar que la seva aportació de valor no recau només en
el seu àmbit d’intervenció sinó en altres aspectes com la seva voluntat
transformadora, o que és part de l’economia social i solidària. Així doncs, ha
de posar l’atenció en no només què fa, sinó també el com ho fa i actuar segons valors
universals, com el respecte, la solidaritat, igualtat, equitat... amb formes de
governança participativa, amb base comunitària, vetllant per la qualitat del
treball, pel retorn a la societat, entre altres.
En aquest punt, crec que és
interessant preguntar-nos: quins seran els propers anys, aquells sectors o
àmbits claus de l’economia cap els que s’haurien d’estar ja teixint aliances estratègiques
des del tercer sector per a transformar-se i contribuir activament en el
posicionament que haurà de tenir les properes dècades? Per descomptat àmbits
com la sanitat, l’educació, l’acadèmic... però hauria de plantejar-se
apropar-se activament, com ja estan fent algunes entitats, cap al sector tecnològic,
cap a la intel·ligència artificial? O cap a sectors menys intuïtius com el
financer... entre segur que molts altres?
Com deia al principi de l’escrit,
aquest pretén ser una reflexió en un moment determinat del tercer sector des
del tercer sector. Seria com posar “un testimoni” igual que es posen en la
construcció per veure després com evoluciona l’estructura del voltant, en
termes de flexibilitat, de resistència, de duresa, de si apareixen esquerdes...
doncs potser aquestes reflexions ens poden servir com a testimoni per
veure d’aquí un temps on estàvem i cap on hem anat avançant.
__
(1) alguns textos en els que desenvolupat més extensament aquestes idees són:
https://ariadnamanent.blogspot.com/2023/02/transformacio-organitzacional-i-tercer.html
https://ariadnamanent.blogspot.com/2022/08/tercer-sector-i-si-la-palanca-estigues.html
https://lleiengel.cat/transformacio-organitzacional-inclusio-comunitaria/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada