ALGUNES REFLEXIONS DEL TERCER SECTOR DES DEL TERCER SECTOR

 


Amb el present escrit pretenc ordenar idees i documentar algunes visions/reflexions que actualment tinc del tercer sector des de dins del tercer sector. Crec que és interessant parar, pensar i escriure per intentar explicar i compartir reflexions. Això ens ajuda a prendre consciència d’on som i potser de cap on hauríem d’avançar.

La següent reflexió és personal, segur que esbiaixada, com a persona que treballo des de fa anys en el tercer sector, en concret a l’àmbit de la discapacitat intel·lectual desenvolupant funcions de gestió i estratègia. En cap cas pretén ser una anàlisi exhaustiva ni contrastada, és tant sols una mirada, una visió des de dins del sector.

 

Innovació en models d’atenció a persones: els darrers mesos, i probablement anys, tant en trobades amb altres entitats del sector com escoltant la voluntat de l’administració, veig que es tendeix a avançar cap a canvis de models d’atenció. Tot i que des del meu punt de vista, de manera molt més lenta de la que crec que seria necessària.

Un parell d’exemples recents d’aquesta voluntat de canvi per part de l’administració és la revisió de la cartera de serveis socials que ha expressat que durà a terme l’actual govern, o la creació de l’agencia integrada social i sanitària. 

Tinc la sensació que està permeabilitzant la necessitat d’atendre d’una manera més integral, menys segmentada a les persones. Començo a veure que realment es reconeix que la persona atesa i les seves necessitats i voluntats estiguin al centre, i per tant que els i les professionals, serveis i entitats comencin a replantejar-se la forma en que estan organitzades, estructurades per a poder respondre a aquest nou paradigma.

Com tot a la vida, una cosa és pensar-ho, dir-ho i l’altre és realment fer-ho. Aquí veig que hi ha entitats més avançades que altres. De què depèn?

Crec que de moltes coses, però una molt important són les persones.

Les persones treballadores en tots nivells de l’organització:

  • les persones que lideren àmbits tècnics, que han d’impulsar noves maneres d’atendre, de respondre a necessitats emergents, i que per tant han de tenir una visió a mig-llarg termini de cap on ha d’avançar l’entitat de la qual formen part.
  • les persones que lideren àmbits de gestió, que han d’escoltar, entendre la mirada i estratègia tècnica i facilitar els canvis organitzacionals necessaris per anar avançar cap aquesta manera diferent d’atendre, d’acompanyar. Alhora han d’aportar el coneixement per a traçar estratègies eficaces i eficients, i sobretot econòmica, social i mediambientalment sostenibles.
  • les persones que estan en l’atenció directe, essent participis de construir el canvi a impulsar, seran les que en el seu dia a dia transformaran la manera en què realment acompanyem a les persones.
  • les persones que formen part dels òrgans de govern de les entitats, encarregades d’aprovar l’estratègia i visió d’aquestes.
  • les persones que assessoren, guien, orienten a les entitats.

Per descomptat, el paper de l’administració en el disseny i implantació de polítiques socials, serà determinant per accelerar o frenar aquesta innovació.


Innovació davant de nous reptes socials: podríem dir que “el món està canviant”. Essent conscients que el món sempre ha estat canviant, la forma accelerada, imprevisible, multifactorial, dinàmica, en definitiva la forma complexa en la que està canviant “el món” o per apropar-ho a nosaltres, la societat en la que vivim ens fan aflorar nous reptes socials: envelliment d’una gran part de la població, soledat no desitjada, persones nouvingudes, noves formes de famílies, increment de desigualtats socials i territorials, reconeixement de drets de col·lectius específics, crisi financera, guerres...

El tercer sector tal i com l’entenem i el concebem actualment, neix a mitjans del segle passat des de la iniciativa social, amb una clara voluntat transformadora, col·lectiva i empoderada. La lluita pel reconeixement de drets i la garantia de serveis necessaris per a persones en situació de vulnerabilitat guien les entitats del tercer sector aquestes dècades fins l’actualitat. Un tercer sector fort, reconegut, amb pes polític però amb grans reptes per endavant.

Davant tots aquests reptes socials que emergeixen em pregunto: es podrà seguir atenent i responent de la mateixa manera que s’ha fet fins ara? Es seguiran “etiquetant” a les persones segons les necessitats socials o situacions de vulnerabilitat que podem tenir les persones al llarg de la nostra vida? El tercer sector podrà seguir “cobrint” moltes necessitats no cobertes a través de l’actual sistema de protecció social? O tot això canviarà?

Si és així, cap on s’han d’enfocar les entitats del tercer sector? i no em refereixo en un curt termini, sinó aixecant la mirada i preguntar-nos què ha de ser el tercer sector el proper mig segle o proper segle...

Alhora les persones treballadores del tercer sector no estan separades de les noves necessitats socials i ens trobem ja en situacions en que les persones treballadores estan en desigualtat de condicions i en pitjor situació social, econòmica... que la pròpia persona a la que estan atenent. Com s’ha de respondre a això? Quin ha de ser aquí el paper de les entitats del tercer sector? Són les persones treballadores part de per a qui ha d’estar lluitant el tercer sector?

 

Innovació en models de gestió: aquest serà el punt en què menys m’estendré ja que els darrers anys he escrit força sobre aquesta reflexió(1). Podríem resumir la meva visió sobre aquest punt de la següent manera: parteixo de la hipòtesi que si les entitats del tercer sector realment volen poder respondre als reptes actuals i emergents la forma en què han d’organitzar-se internament també haurà de ser diferent, de forma més comunitària, amb equips autogestionats, promovent la participació, on la presa de decisions sigui compartida, on hi puguin participar i es reconeguin els diferents coneixements existents a les organitzacions, on es posi en valor la construcció de coneixement col·lectiu davant necessitats complexes, però sense menysvalorar en cap cas el coneixement expert, específic i científic.

Per resumir-ho diria que les organitzacions han de transformar-se esdevenint mirall del què volen construir fora de les mateixes.

 

Innovació en aliances: Gràcies a que el tercer sector ha esdevingut un sector amb pes dins l’economia i s’ha anat professionalitzant, les entitats avancen cap a generar aliances amb altres agents i sectors de l’economia.

Aquesta és una gran oportunitat per treballar per a la inclusió, la igualtat d’oportunitats, la sensibilització de persones en situacions de vulnerabilitat... posaria però el punt d’alerta en la forma en què es fa:

El tercer sector no ha de perdre l’essència del què és i ha de tenir clar que la seva aportació de valor no recau només en el seu àmbit d’intervenció sinó en altres aspectes com la seva voluntat transformadora, o que és part de l’economia social i solidària. Així doncs, ha de posar l’atenció en no només què fa, sinó també el com ho fa i actuar segons valors universals, com el respecte, la solidaritat, igualtat, equitat... amb formes de governança participativa, amb base comunitària, vetllant per la qualitat del treball, pel retorn a la societat, entre altres.  

En aquest punt, crec que és interessant preguntar-nos: quins seran els propers anys, aquells sectors o àmbits claus de l’economia cap els que s’haurien d’estar ja teixint aliances estratègiques des del tercer sector per a transformar-se i contribuir activament en el posicionament que haurà de tenir les properes dècades? Per descomptat àmbits com la sanitat, l’educació, l’acadèmic... però hauria de plantejar-se apropar-se activament, com ja estan fent algunes entitats, cap al sector tecnològic, cap a la intel·ligència artificial? O cap a sectors menys intuïtius com el financer... entre segur que molts altres?

 

Com deia al principi de l’escrit, aquest pretén ser una reflexió en un moment determinat del tercer sector des del tercer sector. Seria com posar “un testimoni” igual que es posen en la construcció per veure després com evoluciona l’estructura del voltant, en termes de flexibilitat, de resistència, de duresa, de si apareixen esquerdes... doncs potser aquestes reflexions ens poden servir com a testimoni per veure d’aquí un temps on estàvem i cap on hem anat avançant.

 

__

(1)   alguns textos en els que desenvolupat més extensament aquestes idees són:

https://ariadnamanent.blogspot.com/2023/02/transformacio-organitzacional-i-tercer.html

https://ariadnamanent.blogspot.com/2022/08/tercer-sector-i-si-la-palanca-estigues.html

https://lleiengel.cat/transformacio-organitzacional-inclusio-comunitaria/


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESTRATÈGIA EN LES ORGANITZACIONS

Imatge
  Què és l’estratègia d’una organització? podríem definir-la com el full de ruta a seguir, que decideix una organització, durant un període de temps determinat. És la orientació, el full de ruta que ens fa aixecar la mirada, posar llums llargues. Així doncs, traçar una estratègia és totalment recomanable per a qualsevol organització que es plantegi quina és la millor manera que té per acomplir la seva missió. La missió, és la raó de ser, el que determina el motiu pel qual es constitueixen les organitzacions, i acostuma a mantenir-se estable en el temps, o almenys durant forces anys. L’estratègia en canvi, la plantegem a un termini molt més curt, habitualment d’entre uns 3 i 5 anys. No totes les organitzacions es qüestionen i replantegen la seva estratègia. M’atreviria a dir que les organitzacions que no fan cada cert temps processos de reflexió estratègica vindria explicat per dos grans motius: El primer serien organitzacions que es troben en situacions delicades o crítiques ...
Més informació

ALGUNES IDEES SOBRE LIDERATGE

Imatge
  Fa unes setmanes em demanaven que reflexionés què és per a mi el lideratge * . Per a fer-ho vaig recórrer a autors i autores de referència que porten molts anys estudiant i escrivint sobre el tema, complementant-ho amb el meu punt de vista. Un concepte com lideratge és “enorme” i vaig pensar que la millor manera per parlar-ne era basant-me en persones reconegudes que aporten coneixement en aquest àmbit. Avui però pensant-hi, considero que el lideratge no té una sola mirada i que probablement s’alimenta de multitud de maneres de veure’l, viure’l i experimentar-lo. De diversitat de formes i estils, i també de diferents angles. L’angle dels moments en que s’espera d’un que l’exerceixi i l’angle de moments en que el veus exercir per part d’algú altre. Així doncs he pensat seguir contribuint amb algunes idees sobre què és o hauria de ser el lideratge en les organitzacions en el moment actual. I en concret, el lideratge en aquelles on es vol tenir present i donar valor a la veu de les ...
Més informació

EL PAPER DEL TERCER SECTOR EN LA NOVA GOVERNANÇA PÚBLICA

Imatge
  Tercer Sector i Administració comparteixen la missió de treballar pel bé comú, de contribuir al benestar i a la transformació social tant a través de la prestació de serveis com a través de la producció de polítiques públiques. En un moment on el denominador comú dels problemes i reptes és la seva complexitat, podria tenir sentit pensar que ambdues comparteixen el repte d’avançar cap a models organitzatius que facilitin donar respostes a noves realitats i necessitats socials. Com apunta Quim Brugué: “avui no és tant senzill com abans trobar un professional per a cada problema. (...) En situacions de complexitat es genera una sobreproducció de rutines que pot acabar per saturar l’organització. D’altra banda, l’evolució i la innovació esdevenen més difícils.” Breu evolució de models organitzatius a l’Administració Pública i al Tercer Sector En l’àmbit de l’Administració Pública, un esquema teòric de com han evolucionat i cap on avancen els models organitzatius podria ser el...
Més informació