Ariadna Manent González

  El present article correspon a la xerrada que vaig realitzar el passat 26 de gener de 2023 a la sessió dels “Apunts 654C. Imperdibles de La Confederació”. Primer de tot, vull contextualitzar des d’on aporto les idees que exposaré a continuació: Per una part les aporto des del coneixement que he anat adquirint els darrers anys, llegint, estudiant i també escrivint. En aquest punt vull mencionar que gran part de les idees que aquí transmeto són reflexions fetes i escrites conjuntament amb Fernando Fantova i que hem anat publicant a la Llei d’Engel entre el 2020 i el 2022.   Per una altra banda, les aporto des de l’experiència que he anat adquirint al tenir l’oportunitat participar activament, juntament amb altres companys i companyes, en el procés de transformació organitzacional que estem duent a terme a la Fundació el Maresme. Alhora aporto idees des d’una mirada crítica: preguntant-me què podem fer diferent per donar resposta a la complexitat social i reptes que tenim actu...

Models organitzatius basats en autogestió, en autoorganització, en poder i presa de decisions compartides, i que promouen diferents lideratges, han de ser models basats en la confiança. Alhora però, també poden ser models que facilitin generar-la a tota l’organització. Confiança en el sentit ampli de la paraula: personal i professional. Però com podem generar i mantenir la confiança en les organitzacions? tot i no tenir “cap recepta màgica”, apunto a continuació un parell d’idees que crec que poden ajudar: Per una part, humilitat. Tal i com apunta Manel Muntada en el seu darrer article La lògica de la humildad en el liderazgo , “la humilitat consisteix en la consciència dels propis límits i actuar en conseqüència”, així doncs aquesta hauria de ser una característiques que compartissin les persones lideren equips, organitzacions i ecosistemes en general. Per altra banda, els darreres mesos he estat acompanyant un equip, tant grupal com individualment, i després de moltes hores de ...

  El darrer cap de setmana llegia l’article publicat per Xavier Marcet “ L’orgull de tenir substituts ” el qual posa el focus en definir i promoure un cert estil de lideratge. Algunes de les reflexions que comparteix són: “liderar és servir i no servir-se”, “si juguem un paper de lideratge, la nostra responsabilitat és crear nous líders.” “El que no és acceptable és la gent que grimpa per tenir poder i després no és capaç d’entendre que la gent no treballa per ell, sinó que, com més amunt ets, un treballa per als altres.” “També conec empresaris altius que fan servir el poder per a ambicions impròpies.”     Aquest article, inspirador com sempre que llegeixes un article d’en Xavier Marcet, ha confluït en el mateix moment que estic llegint un interessant llibre de Julie Diamond anomenat “El poder. Una guia de uso” . En concret estic en una part en la que explica que adoptar un rol social de rang alt, un rol de poder, és un procés públic. I quan una persona adopta un rol p...

  Aquesta és la reflexió que vaig compartir el passat 3 d’octubre de 2022, a la ponència inaugural de la Setmana de l’Economia Social i Solidària a Mataró.  Una reflexió que neix des del coneixement teòric; des de les idees, visió i somnis; i des de l’experiència del procés de transformació organitzativa que fa uns anys estem impulsant i construint des de la Fundació el Maresme. Idees, visió i somnis sobre com les organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) poden contribuir a construir un món més just, menys desigual, on les persones i el seu benestar sigui el centre del model econòmic. La principal idea d’aquesta reflexió és que la forma en com s’organitzen empreses, organitzacions, entitats, no és neutra, i que si realment volen ser actives en la transformació social, aquesta ha d’iniciar-se en el sí de les pròpies organitzacions. Les organitzacions han de ser mirall d’allò que volen generar en el seu entorn. L’Economia Social i Solidària apareix com a model ...

En diferents reflexions he apuntat la idea que podrien ser els propis models d’organització i gestió de les entitats del tercer sector una palanca de canvi per impulsar transformacions socials. Però per què? Els motius poden ser varis, algun d’ells els que explicava en el darrer post , però quan comparteixo aquesta idea, també em sustento en el fet que la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn, influeix en la resposta que podem provocar o rebre del mateix. Així doncs, podem pensar formes diferents d’organització que facilitin, promoguin la intervenció social amb una mirada i acció més comunitària? I si entitats organitzades segons models més comunitaris, participatius, democràtics, esdevinguessin mirall del model d'intervenció social cap el que el tercer sector i l’administració està avançant? De forma molt resumida i simplificada, quan parlem de la intervenció social en clau comunitària seria aquella Orientada a teixir, reconstruir la comunitat, entenent-la com a...

  Ens trobem en un moment en el qual les entitats del tercer sector es senten encotillades per una normativa i burocràcia rígida que no s’adequa a les necessitats socials de la societat en què vivim. Un moment amb múltiples factors d'exclusió social, problemes complexes, dinàmics,   multifactorials... Necessitat de buscar respostes diferents, necessitat d’innovar basant-nos en models d’atenció centrats en la persona, en models comunitaris, inclusius, transformadors... aquests son alguns dels reptes que tenim sobre la taula. Però... per què és tant difícil de portar-ho a terme? Per què l’esforç per a tirar-ho endavant és titànic, mentre que els resultats que es veuen són només petits brots verds? brots verds que les entitats protegeixen perquè una ventada no els destrueixi... brots verds que es posen reiteradament com a exemples per explicar que hi ha un canvi possible. La velocitat d’aquesta transformació és lenta i preocupa si aquest ritme serà suficient per a transfo...

  Fa uns anys em van ensenyar que en polítiques públiques, “allò que no està a l’agenda política no existeix”. Aquesta afirmació la complementaria però de la següent manera: “allò que no està a l’agenda política i que no té un pressupost assignat, no existeix”. Podem parlar de l’agenda en polítiques públiques, com podem parlar de l’estratègia en les organitzacions. L’estratègia en les organitzacions s’alimenta d’inquietuds latents que comencen a emergir, donar senyals de cap on haurem de posar el focus, la mirada els propers anys. Per la meva experiència, quan comencem a detectar aquestes senyals son indicadors de finals d’etapa per donar pas a una nova etapa diferent. Darrerament, una d’aquestes inquietuds latents que percebo és la necessitat de posar atenció en la cura de les persones treballadores. Així doncs, fa dies que penso que cada cop és més necessari, parlar, debatre, entendre i compartir què entenem per cures, i en concret en l’àmbit organitzatiu. Per a avançar e...