Ariadna Manent González

  Albert Einstein deia que si busquem resultats diferents no podem fer sempre el mateix . En dinàmiques organitzacionals, ja siguin individuals o col·lectives, a vegades detectem que hi ha maneres d’actuar, de treballar, de relacionar-nos que no són les més idònies, que no són bones i no hi fem res al respecte, no actuem. Aquesta actitud de no actuar, podem veure-la des d’una mirada de crítica, “queixant-nos” de la persona, persones o fins i tot de nosaltres mateixos, perquè no hi fem res. Però, prefereixo però veure-la des d’una mirada curiosa i comprensiva, intentant entendre perquè passa això. Aquest canvi de mirada és el que proposo realitzar, lligant-ho amb la frase d’Albert Einstein, per obtenir resultats diferents que contribueixin a millorar dinàmiques organitzacionals. Abans de seguir però, vull contextualitzar des de quin àmbit de coneixement comparteixo les reflexions que exposaré a continuació. Tal i com apuntava al darrer article que vaig publicar: “ Coneixemen...

  En el present text vull compartir algunes idees i propostes interrelacionades entre la construcció de coneixement col·lectiu, la governança democràtica, estructures organitzatives i transformació “real” . Per coneixement col·lectiu podem referir-nos al resultat de posar a dialogar, posteriorment ordenant i sistematitzant, diferents tipus de persones que posseeixen diferents coneixements amb la voluntat de buscar una resposta, solució algun repte o dificultat. A nivell teòric podem trobar moltes definicions de què és el coneixement i quins tipus hi ha, però m’ha agradat la definició feta per Joaquin Gairín (2015) en la que diu que el coneixement és “la motxilla” que cadascú de nosaltres portem. Com a conseqüència de les nostres percepcions, experiències educatives i experiències vitals, acumulem conceptes, idees, sentiments, frustracions, punts de vista, etc. que explica moltes vegades el què diem o el què no diem, el què defensem o el que simplement comentem o fem. Així do...

  El present article correspon a la xerrada que vaig realitzar el passat 26 de gener de 2023 a la sessió dels “Apunts 654C. Imperdibles de La Confederació”. Primer de tot, vull contextualitzar des d’on aporto les idees que exposaré a continuació: Per una part les aporto des del coneixement que he anat adquirint els darrers anys, llegint, estudiant i també escrivint. En aquest punt vull mencionar que gran part de les idees que aquí transmeto són reflexions fetes i escrites conjuntament amb Fernando Fantova i que hem anat publicant a la Llei d’Engel entre el 2020 i el 2022.   Per una altra banda, les aporto des de l’experiència que he anat adquirint al tenir l’oportunitat participar activament, juntament amb altres companys i companyes, en el procés de transformació organitzacional que estem duent a terme a la Fundació el Maresme. Alhora aporto idees des d’una mirada crítica: preguntant-me què podem fer diferent per donar resposta a la complexitat social i reptes que tenim actu...

Models organitzatius basats en autogestió, en autoorganització, en poder i presa de decisions compartides, i que promouen diferents lideratges, han de ser models basats en la confiança. Alhora però, també poden ser models que facilitin generar-la a tota l’organització. Confiança en el sentit ampli de la paraula: personal i professional. Però com podem generar i mantenir la confiança en les organitzacions? tot i no tenir “cap recepta màgica”, apunto a continuació un parell d’idees que crec que poden ajudar: Per una part, humilitat. Tal i com apunta Manel Muntada en el seu darrer article La lògica de la humildad en el liderazgo , “la humilitat consisteix en la consciència dels propis límits i actuar en conseqüència”, així doncs aquesta hauria de ser una característiques que compartissin les persones lideren equips, organitzacions i ecosistemes en general. Per altra banda, els darreres mesos he estat acompanyant un equip, tant grupal com individualment, i després de moltes hores de ...

  El darrer cap de setmana llegia l’article publicat per Xavier Marcet “ L’orgull de tenir substituts ” el qual posa el focus en definir i promoure un cert estil de lideratge. Algunes de les reflexions que comparteix són: “liderar és servir i no servir-se”, “si juguem un paper de lideratge, la nostra responsabilitat és crear nous líders.” “El que no és acceptable és la gent que grimpa per tenir poder i després no és capaç d’entendre que la gent no treballa per ell, sinó que, com més amunt ets, un treballa per als altres.” “També conec empresaris altius que fan servir el poder per a ambicions impròpies.”     Aquest article, inspirador com sempre que llegeixes un article d’en Xavier Marcet, ha confluït en el mateix moment que estic llegint un interessant llibre de Julie Diamond anomenat “El poder. Una guia de uso” . En concret estic en una part en la que explica que adoptar un rol social de rang alt, un rol de poder, és un procés públic. I quan una persona adopta un rol p...

  Aquesta és la reflexió que vaig compartir el passat 3 d’octubre de 2022, a la ponència inaugural de la Setmana de l’Economia Social i Solidària a Mataró.  Una reflexió que neix des del coneixement teòric; des de les idees, visió i somnis; i des de l’experiència del procés de transformació organitzativa que fa uns anys estem impulsant i construint des de la Fundació el Maresme. Idees, visió i somnis sobre com les organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) poden contribuir a construir un món més just, menys desigual, on les persones i el seu benestar sigui el centre del model econòmic. La principal idea d’aquesta reflexió és que la forma en com s’organitzen empreses, organitzacions, entitats, no és neutra, i que si realment volen ser actives en la transformació social, aquesta ha d’iniciar-se en el sí de les pròpies organitzacions. Les organitzacions han de ser mirall d’allò que volen generar en el seu entorn. L’Economia Social i Solidària apareix com a model ...

En diferents reflexions he apuntat la idea que podrien ser els propis models d’organització i gestió de les entitats del tercer sector una palanca de canvi per impulsar transformacions socials. Però per què? Els motius poden ser varis, algun d’ells els que explicava en el darrer post , però quan comparteixo aquesta idea, també em sustento en el fet que la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn, influeix en la resposta que podem provocar o rebre del mateix. Així doncs, podem pensar formes diferents d’organització que facilitin, promoguin la intervenció social amb una mirada i acció més comunitària? I si entitats organitzades segons models més comunitaris, participatius, democràtics, esdevinguessin mirall del model d'intervenció social cap el que el tercer sector i l’administració està avançant? De forma molt resumida i simplificada, quan parlem de la intervenció social en clau comunitària seria aquella Orientada a teixir, reconstruir la comunitat, entenent-la com a...